Llocs Sostenibles. Crèdit 7.1. Efecte illa de calor.

Aquest crèdit respon a les característiques de les superfícies que envolten el nostre edifici. L'efecte illa de calor és l'augment de la temperatura ambient de les zones urbanitzades respecte les que no ho són degut a l'escalfament de les superfícies 'dures' exposades al sol. Introdueix també el concepte d'índex de reflexió solar (SRI). Consisteix en una escala de 0 a 100 on 0 és una superfície estàndar negre (reflectància 0,05 i emitància 0,9) i 100 és una superfície estàndar blanca (reflectància 0,8 i emitància 0,9). Aquest crèdit proposa tres estratègies passives per a reduïr l'efecte illa de calor:

MATERIALS REFLECTANTS: Els materials foscos tendeixen a absorvir la radiació solar augmentant la seva temperatura. Si a més tenen molta massa poden acumular molta escalfor difícil de dissipar a l'estiu. L'ús de materials clars afavoreix la reflexió de gran part de l'espectre de radiacions que emet el sol i per tant el material s'escalfa menys. S'ha de tenir en compte que un excés de superfícies reflectants pot incomodar l'usuari a causa dels enlluernaments.

SUPERFÍCIES OMBRÍVOLES: La millor manera d'evitar que un material s'escalfi és tenir-lo a l'ombra. Els arbres en aquest cas són la millor estratègia ja que a més de proporcionar ombra refreden l'aire per evapotranspiració.  Si utilitzem arbres de fulla caduca a més obtindrem ombra a l'estiu i sol a l'hivern, fet que reduïm el consum tant de calefacció com de refrigeració. En aquests casos s'ha de dimensionar el substrat de sòl de que disposen per saber la mida a la que poden arribar en funció de les necesitats que han de satisfer, així com la espècie a escollir.

Si utilitzem coberts, aquests han de tenir un SRI > 29. Una altra mesura a adoptar és utilitzar pèrgoles fotovoltàiques per a genera tant electricitat com ombra.

REDUÏR PAVIMENTS DURS: Els paviments durs, asfalts, formigons, lloses, llosetes, etc sole tenir uns índex baixos de SRI. La millor alternativa és utilitzar paviments oberts que augmenten la filtració natural i redueixen l'efecte illa de calor.

Requeriments:

OPCIÓ 1: Utilitzar una combinació de les següents mesures per al 50% de paviments durs, incloent carreteres, voreres, patis i places d'aparcament (dins els límits del projecte):

- Proveïr ombra de l'arbrat existent

- Proveïr ombra de pèrgoles amb panells fotovoltàics

- Proveïr ombra amb coberts amb un SRI > 29

- Utilitzar paviments amb un SRI > 29

- Utilitzar paviments oberts més d'un 50%.

OPCIÓ 2: Situar un 50% de places d'aparcament cobertes.

Crèdits relacionats:

LL.S. Cr 5.2: Maximitzar l'espai obert.

Ll.S. Crèdit 6.1. Aigua de pluja: Quantitat.

Ll.S. Crèdit 6.2. Aigua de pluja: Qualitat.

E.A. Cr 1. Eficiència als espais verds.

Llocs Sostenibles. Crèdit 6.2. Aigua de Pluja: Qualitat

Continuem el tema de l'aigua parlant de la qualitat d'aquesta. Hem d'entendre que qualsevol actuació és una intervenció en el cicle natural de l'aigua. Això vol dir que l'aigua ha de tornar al cicle en les mateixes condicions que l'hem rebut. Posaré un exemple: Allà on hi havia un bosc l'aigua es filtra a través de moltes més capes que en un camp, la quantitat de microorganismes és molt més gran, etc.

 

font: University of Hawaii at Manoa

Per tractar l'aigua podem seguir dues estratègies:

Estratègia no estructural: és un procés passiu on es retorna l'aigua en un substrat prou fèrtil per ser filtrada i processada per microorganismes. S'ha de preveure en la fase de disseny ja que intenta adaptar-se al màxim a les característiques originals del terreny i els seu cursos. D'entrada podem dir que és una estratègia barata i amb poc manteniment. Però de què estem parlant exactament??

Jardí de pluja (rain garden) : Consisteix en recollir l'aigua d'escorrentía i portarla fins a una zona ajardinada on un sistema de tubs de drenatge la recullen un cop filtrada per conduir-la al cos d'aigua més proper.

Cunetes vegetals: Es tracta d'un espai lineal enfonsat en forma d'U o V on hi arriba aigua d'escorrentía, per exemple d'un pàrquing asfaltat. Allí hi plantem les plantes corresponents per permetre una bona absorció i filtració, depenent de la zona a evacuar. Vol substituïr la típica cuneta de formigó de les carreteres, on hi van a parar molts contaminants provinents dels cotxes que s'evacuen directament en pous de merda (jo en dic així).

 

Espais impermeables aïllats: L'aigua seguirà sempre el camí més curt cap avall. Si fem un camí que uneix dos nivells amb un material impermeable el mes segur és que l'aigua baixi per allí. Així que una bona estratègia és controlar els espais impermeables i aïllar-los, de tal manera que l'aigua es filtrarà per un lloc o altre.

Paviments permeables: Són paviments que permeten la filtració natrual de l'aigua. la majoria són reixats fent un dibuix. S'ha de tenir en compte que són bàsicament per poder suportar o bé molt tràfic peatonal o bé cotxes en funció del tamany del dibuix, però en cap cas dóna solució general a tots els paviments ja que és permeable però no filtra gaire ja que normalment es coloca sobre una base de sorra. Així dons no fem com la foto i definim bé les zones de trànist rodat, peatonal, els pendents d'evacuació, cunetes vegetals, etc... Cada té la seva funció i s'ha de donar una solució concreta!

Estratègia estructural: consisteix en un seguit de sistemes artificials pel tractament de l'aigua. Estem parlant de cisternes, pous i estancs.

Cisternes: No faré una gran explicació sobre cisternes. Poden anar enterrades (recomanable) o vistes i recull l'aigua, normalment de la coberta i la filtra i tracta per poder regar i abastir cisternes de wàter.

Pous: És el sistema clàssic d'emmaguetzemar aigua. Aquesta prové normalment del subsòl, ja que es perfora per sota el nivell freàtic.

Estancs: Serveixen de reserva d'aigua procedent o bé del subsòl o bé de rierols així com de l'escorrentía de l'entorn. Normalment es rodeja de vegetació per afavorir la filtració de l'aigua que hi arriba.

Requisits: Per complir aquest crèdit hem d'implementar un plà de gestió de l'aigua que redueixi les superfícies impermeables, favoreixi la infiltració i captar i tractar l'aigua d'escorrentía en un 90% del total anual, utilitzant BMP's (Best Management Practices) és a dir tècniques homologades o testades prèviament (és a dir no fer invents). Aquestes pràctiques han de garantir que eliminen un 80% del total de residus sòlids suspesos. Aquestes BMP's es definiran seguin les normatives locals o bé mesures semblants adoptades al mateix territori.

Eina: En aquest enllaç podem fer un balanç sobre com es comporta l'aigua en un parcel·la real. Haurem d'extrapolar dades ja que és una pagina que treballa en territori americà però dóna molta informació com ara control del volum d'aigua, d'escorrentía, ús del sòl, costos i beneficis.

Crèdits relacionats: 

Ll.S. Crèdit 6.1. Aigua de pluja: Quantitat.
LL.S. Cr 5.1: Desenvolupament de l'entorn i protecció de l'hàbitat.
LL.S. Cr 5.2: Maximitzar l'espai obert.
LL.S. Cr 7.1: Efecte illa de calor.
LL.S. Cr 7.2: Efecte illa de calor. Cobertes.
E.A. Cr 1. Eficiència als espais verds.

Llocs Sostenibles. Crèdit 6.1. Aigua de Pluja: Quantitat.

L'objectiu d'aquest crèdit és limitar l'impacte de l'activitat urbanistica en el cicle natural de l'aigua. Com bé sabem aquest element segueix les seves pròpies lleis i s'adapta al terreny alhora que el transforma. Ja ho deien els taoístes, "be water my friend".

El primer que comporta la urbanització d'un espai és la compactació del sòl seguit de la construcció de grans superfícies impermeables com ara voreres, carrers, pàrquings, etc. Això redueix la infliltració natural del sòl i fa augmentar la escorrentía. Aquesta aigua esta ja fora del seu curs natural, pel que ens n'hem de fer càrrec. Pel seu pas per superfícies impermeables aquesta aigua adquireix contaminants de tot tipus. També fa augmentar el tamany de les tuberíes per on es canalitza i els dipòsits on es guarda, dimensionats sempre (en teoría) amb les dades més desfavorables de pluja.

La implementació d'aquests conceptes depèn del lloc. Per a intervencions en espais grans i sense desenvolupar la millor estratègia és respectar al màxim els cursos naturals de l'aigua i les reserves si n'hi hagués. Per a projectes de re-desenvolupament l'objectiu és millorar la gestió de l'aigua reduïnt la escorrentía i recuperant la funció original de l'aigua com a catalitzador d'espais verds.

Coses a tenir en compte per a la recol·lecció de l'aigua : Com i quan haurem de disposar de l'aigua? 

 En funció del destí de l'aigua haurem de fer una previsió o una altra. Si es per abastir cisternes de wàter s'haurà de preveure'n l'ús, si és per a regar el jardí haurem de veure si és gota a gota o bé amb aspersors. Això juntament amb la previsió de plujes determinarà el tamany del dipòsit i la necessitat o no d'un equip de bombeig.

El tamany i la permeabilitat de la zona de captació d'aigua també afectarà als càlculs de recollida d'aigua. Per exemple, les cobertes ajardinades perden un % d'aigua durant la captació. També cal recordar de separar les canalitzacions i indicar que per allà hi circula aigua no potable.

Després del rollo, anem per feina. Com podem complir aquest crèdit? (Si, és només un puntet!)

CAS 1: Impermeabilitat inferior al 50% de la superfície.

           - calcular el cabal i la quantitat.

           - fer un pla de protecció dels canals receptors.

CAS 2: Impermeabilitat superior al 50% de la superfície.

           - reduïr l'escorrentía en un 25%.

Crèdits relacionats:

Ll.S. Crèdit 6.2. Aigua de pluja: Qualitat.
LL.S. Cr 5.1: Desenvolupament de l'entorn i protecció de l'hàbitat.
LL.S. Cr 5.2: Maximitzar l'espai obert.
LL.S. Cr 7.1: Efecte illa de calor.
LL.S. Cr 7.2: Efecte illa de calor. Cobertes.
E.A. Cr 1. Eficiència als espais verds.
E.A. Cr 3. Reducció de l'ús de l'aigua.

Llocs Sostenibles. Crèdit 5.2. Maximitzar l'espai obert

Els espais oberts són un valor afegit al nostre edifici. Per començar hem de trencar el mite que l'espai no edificat és un espai perdut. Segurament promotors i constructors ho veuran com una pèrdua de diners. No obstant l'experiència de la gent que habita els edificis que arquitectes i enginiers construïm ens diu que l'espai interior i exterior no sempre el divideix una façana. Ens ho va demostrar Le Corbusier l'any 1925 amb la villa "le lac". La taula amb finestra de l'esquerra del croquis deixa entreveure la importància de tractar l'espai exterior com si fos interior, enmarcant les vistes i deixant entreveure la magnificència del llac.

 

El crèdit 5.2 parla de maximitzar l'espai obert dins els límits del nostre projecte. Per fer-ho tenim tres casos i una excepció:

CAS 1: Espais amb planejament urbanístic i normativa sobre espais oberts: proveïr un espai obert ajardinat que excedeixi un 25% del que marca la normativa.

CAS 2: Espais sense planejament urbanístic ni  normativa: Proveïr un espai obert ajardinat equivalent al 50% de la superfície de l'àmbit d'actuació del projecte.

CAS 3: Espais amb normativa sense requisits d'espai obert (ocupació): Proporcionar un espai obert ajardinat equivalent al 20% de la superfície de l'àmbit d'actuació del projecte.

EXCEPCIONS   

Per als projectes urbans que obtinguin el Crèdit 2: Densitat i connectivitat la coberta ajardinada computa com a espai obert, així com les zones peatonals pavimentades, sempre que no excedeixin un 75% de l'espai obert.

Crèdits relacionats:

Ll.S. Crèdit 6.1. Aigua de pluja: Quantitat

Ll.S. Crèdit 6.2. Aigua de pluja: Qualitat

Ll.S. Crèdit 7.1. Efecte illa de calor: fora de coberta

Ll.S. Crèdit 7.2. Efecte illa de calor: coberta

Llocs Sostenibles. Crèdit 5.1. Protegir i restaurar l'hàbitat.

L'objectiu d'aquest crèdit és conservar la flora i fauna existent i restaurar aquelles parts malmeses amb vegetació autòctona. 

El valor de l'hàbitat avui en dia és innegable. No només per a la riquesa en espècies vegetals, sinó en la llar que suposa per a animals i insectes. Per això és important establir una zona d'afectació i de treball per tant de minimitzar l'impacte de maquinària i residus. Assegurar que aquests límits són respectats ajudarà a la flora i fauna a recuperar el seu ritme natural.

No obstant podem adaptar les zones repoblades per adeqüar-les a les necessitats del projecte. Per exemple, si fem un camí peatonal a través d'un espai amb arbres replantats, podem fer que els que estan aprop del camí no deixin anar flors ni polen ni fulles seques, per tal de reduïr el cost de manteniment del camí.

Per acomplir aquest crèdit tenim dos escenaris possibles:

ESCENARI 1: Espais verds. Si construïm  en un solar on hi trobem vegetació autòctona hem de limitar l'afectació de les obres als següents elements:

      -. 12 metres de l'edifici.

      -. 3 metres de camins, patis i pàrquings.

      -. 4,5 metres de carreteres i rases.

      -. 7,6 metres de zones construïdes permeables.

ESCENARI 2:  Zones prèviament desenvolupades.

      -. Restaurar i protegir el 50% d'espai excloent la petjada de l'edifici o el 20% incloent-la (el valor més alt). La coberta ajardinada (amb espècies autòctones) s'accepta com a restitució. És el cas de projectes urbans on només es pot ajardinar la coberta. Si els percentatges els elevem a 70%-30% ens donen un punt extra.

Un altre punt important, tot i que no és quantificable, és com afecta l'edifici a les espècies migratòries com els ocells. Les grans superfícies vidriades obertes a espais verds, o bé a grans cossos d'aigua, produeixen reflexes que sovint confonen les aus, fent que impactin contra aquestes superfícies. 

Crèdits relacionats:
LL.S. Cr 5.2: Maximitzar l'espai obert
LL.S. Cr 6: Administració de l'aigua de pluja
LL.S. Cr 7.1: Efecte illa de calor.

Eficiència de l'aigua Cr.1: Paisatgisme

Llocs Sostenibles. Crèdit 4.4: Capacitat del pàrquing

A veure, som divendres i a més són festes de Sabadell així que aniré per feina. Aquí a casa nostra el pàrquing està bastant regulat. En tant que país subdesenvolupat penalitzem la manca d'espais per cotxes i en premiem l'excés. Senyores i senyors, la cosa va per un altre lloc. O això diuen els entesos.

Per respecte a la comunitat internacional LEED et diu que compleixis primer la normativa local, i si vols els 2 punts, facis el 5% de les places per a cotxes compartits (carpools). Això està bé (opinió). També et donen els dos punts si no fas pàrquing o, en el cas que no hi hagi cap normativa, si fas el 25% menys de places de les que diu l'Institute of Transportation Engineers (ITE).

Si reduïm la capacitat dels pàrquing hi haurà menys cotxes. En tot cas hi haurà menys cotxes aparcats. El que sí que importa és que hi haurà menys superfícies dures (la majoria de parquings són d'asfalt) amb el que reduïm l'efecte illa de calor i també la escorrentía.

Fomentar el cotxe compartit permet reduïr el tamany dels pàrquings i augmentar el nombre de gent de l'edifici. Per exemple en edificis comercials, donar places preferents als cotxes més ocupats. L'espai que reduïm de pàrquing el podem dedicar per exemple a plantar espècies vegetals autòctones.

Crèdits relacionats:
LL.S. Cr 5.1: Desenvolupament de l'entorn i protecció de l'hàbitat
LL.S. Cr 5.2: Maximitzar l'espai obert
LL.S. Cr 6: Administració de l'aigua de pluja
LL.S. Cr 7.1: Efecte illa de calor.

Llocs Sostenibles. Crèdit 4.3. Transport alternatiu: vehicles baix-emisius i eficients.

Després d'un bon estiu, comencem el setembre parlant de cotxes. En aquest punt tornem a parlar, igual que varem fer amb les bicicletes, de promocionar l'ús de vehicles energèticament sostenibles.

Per a acomplir els requisits, i aconseguir els 3 punts, tenim 4 opcions.

Opció 1: La primera és la més simple i econòmica: posar un 5% de places de pàrquing pàrquing preferent per a cotxes baix emisius. com a alternativa es proposa fer un 20% de descompte per a aquests usuaris.

Opció 2: Posar una estació de servei que cobreixi la demanda d'un 3% de la capacitat del parquing.

Opció 3: Proporcionar un vehicle baix emisiu per al 3% dels usuaris fixes FTE* (Full time equivalent).

*Per exemple dues persones a mitja jornada equival a 1 FTE.

Opció 4: Gestionar un programa de cotxes compartits baix emisius amb 1 vehicle per cada 3% d'usuaris fixes. S'ha de contractar amb una empresa durant mínim 2 anys.

Amb aquestes mesures reduïm el consum de combustibles fòssils i també l'acumulació de partícules en suspensió i emissions de CO2. Tot i que posar places preferents no és car, aquesta tecnologia està en plè desenvolupament, amb el que mica en mica hem d'anar-les incorporant en la nostra vida quotidiana. Alerta! els vehicles elèctrics no emeten cap residu en sí mateixos, però sí a l'origen de l'electricitat que consumeixen. En funció de l'origen d'aquesta seràn més o menys eficients: que no nos embauquen!

Crèdits relacionats: 

Llocs Sostenibles. Crèdit 4.4 Transport alternatiu: capacitat del parquing.

Llocs Sostenibles. Crèdit 4.2. Transport alternatiu - bicicletes

Com hem vist en l'últim punt, el desplaçament en bicicleta és el més sostenible que hi ha fins ara. Per això LEED en anima a facilitar l'accés als nostres usuaris ciclistes i a fomentar-ne l'ús. Com?

http://www.hbdesigns.co.uk/

La manera de fomentar l'ús de la bici comença per proporcionar un espai segur on guardar-la. No entrarem en el debat sobre què és segur. Fem servir la lògica i les circumstàncies de l'entorn i fem-nos la pregunta: Jo hi deixaria la meva bici? A partir d'aquí necesitarem un lloc on canviar-nos i dutxar-nos després de fer un esforç físic. Aquesta mesura esta pensada bàsicament pels treballadors dels edificis administratius i comercials.  En escoles i universitats es pot fer participar els alumnes a dissenyar l'espai per a bicis per fomentar-ne l'ús. A més convertim l'ús de la bici en quelcom quotidià.

Els beneficis a nivell urbà són evidents. Reduïm la contaminació atmosfèrica i acústica i reduïm el dimensionament de les infraestructures urbanes de transport i també d'aparcament, fet que redueix la escorrentía. També reduïm el consum de combustibles fòssils. Des del punt de vista social, anar en bicicleta fomenta les relacions humanes i disminueix l'estrés ja que ens fa dependre menys de les màquines.

Si volem obtenir aquest punt hem de proporcionar un espai segur per a guardar les bicis i uns vestidors amb dutxa a menys de 180 metres de l'entrada de l'edifici per a:

- Ús comercial i institucional: - 5% places per bici dels usuaris en màxima ocupació.

                                                - 0,5% vestidors amb dutxa per a usuaris fixes.

- Ús residencial:  - 15% places per bici pels usuaris.

-Ús docent:   - 5% places de bici per a estudiants i personal

                      - 0,5% vestidors amb dutxa per al total del personal.

                      - Carril bici dins el recinte escolar en 2 direccions diferents.


Crèdits relacionats:

Llocs Sostenibles. C6: Disseny de l'escorrentía
Llocs Sostenibles. C7.1: Efecte illa de calor

La casa trufa.

A vegades no calen gaires paraules per descriure un procés. Simplement veient les imatges podem gaudir d'un  poema visual que té com a resultat un petit habitacle. Impecable.

link a la paginga d'ensemble studio

Llocs Sostenibles. Credit 4.1: Accés al transport públic

Quina quantitat de CO2 emeten els usuaris per arribar al nostre edifici? Què podem fer per reduir-la? Com afecta a l'entorn inmediat?

Aquest crèdit fa referència al cost energètic derivat del desplaçament d'usuaris. Per a reduïr els costos energètics en aquest sentit hem de veure primer les xarxes de transport públic de que disposem. Si el nostre edifici està a menys de 800 metres caminant d'una parada de tren, tramvía o metro obtenim 6 punts. Si està a menys de 400 metres d'una parada d'autobus amb dues o més línies també.

Les lleis de la física ens diuen que tot transport de matèria requereix energia. Podem calcular aproximadament el consum d'energia dels usuaris seguint aquesta taula. Per calcular el consum de CO2 premeu aquí.

L'escenari ideal seria que tots els usuaris es desplacin a peu o en bicicleta. Identificant els usuaris i calculant el nombre de viatges i la distància sabrem el mínim de CO2 diari. Donat que molts usuaris venen de lluny, l'ús del transport públic és imprescindible, i el nostre objectiu és que tots els usuaris combinin el tranport públic amb anar a peu o en bici. 

L'ús del cotxe privat té repercusions negatives en molts aspectes. Per començar és el que emet més CO2. A més requereix molt d'espai a la carretera, ja que la majoria de cotxes no van plens. Aixó implica un sobredimensionament de les infraestrucutres!! També requereix més espai d'estacionament. A nivell urbanístic és una perversitat ja que els municipis satèlits demanen moltes places d'aparcament per habitatge, cotxes que durant el dia dormen en parquings de ciutat. RESULTAT:  més parquing en origen i en destí. 

En origen aquesta excessiva demanda es supleix donant soterranis als edifics (SI, senyores i senyors, edificis de 3 soterranis i dues plantes pis) o bé comprant places de parquing externes (SI, Senyores i senyors, moltes d'elles contruïdes per la mateixa administració). En destí (lloc de treball) aquesta demanda es tradueix no només en més soterranis, també en parquings en cobertes o grans extensions d'asfalt augmentant la fantàstica escorrentía d'aigua amb contaminants i augmentant l'efecte illa de calor.

Tenim varies mesures que podem aplicar per reduïr els contaminants derivats del transport. Podem fomentar l'ús del transport públic premiant els treballadors que l'utilitzin amb vals de descompte per a bars i restaurants de la zona. Podem prioritzar l'aparcament de cotxes compartits o de carsharing.

En edificis amb molts usuaris de pas és interessant colocar un mapa del transport públic dels voltants, amb horaris, així com telèfons d'interès. Fer un sondeig anual sobre les prioritats de transport dels usuaris ens permetrà dissenyar un plà d'incentius ajustat a la realitat i a mes de reduïr les emissions de CO2 podem facilitar el transport dels usuaris i millorar-ne la seva qualitat de vida.

Crèdits relacionats: 

Llocs sostenibles C1: Selecció del Lloc

Llocs sostenibles C2: Densitat i connectivitat

Llocs Sostenibles. Credit 3. Desenvolupament d'àrees industrials abandonades

La industria no sempre respecta el medi ambient (perdoneu però algú ho havia de dir). Tot i així podem contemplar la possibilitat de reutilitzar antics espais industrials com s'ha fet recentment al 22@ de Barcelona. En aquest sentit tenim dues vies per actuar.

LEED contempla dos possibles escenaris: ESPAIS INDUSTRIALS i ESPAIS CONTAMINATS

(Photo: California Environmental Protection Agency)

Les industries abandonades normalment disposen d'una bona infraestructura al seu voltant que en més o menys mesura podem aprofitar. Tot i així s'ha d'estudiar la viabiitat de reaprofitar l'espai o no en funció de les seves característiques.

Per a espais industrials haurem d'elaborar un informe segons l'ASTM fase 1. Consisteix en un anàlisi on es consideren els possibles contaminants existents, el seu origen i el seu potencial perillós. Es fan tests tant del terra com del subsòl així com l'aire interior.

Si l'espai a més de ser industrial está clarament contaminat pasem a la fase dos de l'ASTM, on es prenen mostres per analitzar al laboratori. Normalment les substàncies analitzades són derivats del petroli, metalls pesats, pesticides, disolvents i amiants. Un cop localitzada i quantificada la contaminació es realitza un estudi per veure si es pot extreure o bé si es pot contenir. Els tractaments in-situ són preferibles tot i que a vegades és necesària l'extracció per a descontaminar. L'ús que es faci de l'edifici determinarà el grau de neteja. A més tots els procesos de neteja han de ser respectuosos amb el medi ambient. Per a ús escolar és obligatori realitzar  la fase dos de l'ASTM.

Webs d'interès: 

American Association for Testing Materials:   www.astm.org

Environmental Protecion Agency:  www.epa.gov

Brownfield Technology Suport Center: www.brownfieldstsc.org

Crèdits relacionats:

Llocs Sostenibles. Credit 1: Selecció del lloc

 

Llocs Sostenibles. Credit 2: Densitat i connectivitat

Els entorns prèviament desenvolupats gaudeixen d'una infraestructura que cal aprofitar. D'aquesta manera estem alliberant indirectament espais naturals.

(exemple d"urban infill" o aprofitament urbà)

La dispersió, o baixa densitat, augmenta la necessitat de tenir cotxes i el temps que hi passem, augmentant el cost de la vida diària. El redesenvolupament d'àrees urbanes ajuda a restaurar o reforçar els patrons de vida ja establerts, i augmenta el paper de les comunitats. Als dos extrems hi trobem els barris (micro-estructures d'una ciutat) i les urbanitzacions (cèlules aïllades). Si poguessim veure la vida com un flux d'energía, és molt més eficient l'estructura de barri que la urbanització. La contaminació de l'aire i els gasos d'efecte hivernacle es generen bàsicament per portar la gent de les cèlules a les estructures. La necessitat de transport implica temps i molts espais per aparcar, i això redueix els espais verds i també el nivell d'activitat física. Si augmentem les zones d'aparcament (normalment asfaltades) reduïm l'absorció d'aigua del sòl, augmentem l'escorrentia i l'aportació de químics contaminants als aqüífers , augmentem l'efecte illa de calor.

La rehabilitació és una bona eina de redesenvolupament urbà, ja que aporta valor a allò existent i redueix l'aportació de materials.

Per aconseguir els crèdits tenim dues opcions.

OPCIÓ 1: Densitat. Contruïr en un entorn urbanitzat amb una densitat de 1,37 m2 construïts/m2 sòl en un ràdi d'influència de l'edifici.

OPCIÓ 2: Connectivitat: Construïr o rehabilitar un edifici en un lloc amb els següents criteris:

- Entorn prèviament urbanitzat.

- A menys de 800 metres d'una zona residencial amb una densitat mitjana de 10 habitatges cada 4000 m2 o superior.

- Disposa de 10 serveis bàsics amb accés peatonal a menys de 800 metres.


Crèdits relacionats: 
Llocs Sostenibles. C1: Selecció del lloc 
Llocs Sostenibles. C4.1: Accés al transport públic

Photographer: Raimond Spekking
License: cc-by-sa-3.0 

Source:https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Baul%C3%BCcke_in_K%C3%B6ln-Weidenpesch_(9506).jpg?uselang=es
 

 

Llocs Sostenibles. Credit 1: Selecció del lloc.

L'intenció d'aquest punt és evitar el desenvolupament d'edificis a llocs inapropiats per tal de reduir l'impacte ambiental de l'arquitectura.

El criteri que s'utilitza per evaluar aquest crèdit és no construïr edificis, zones pavimentades, carreteres o zones d'aparcament (pavimentades) als següents emplaçaments:

- Zones agrícoles o amb un sol adequat per conrear (nivells de nutrients, acidesa, alcalins, sal, sodi, precipitació i erosió)

- Terreny urbanitzable amb una elevació  inferior a 1,5 metres sobre la línia d'inundació dels últims 100 anys.

- Habitats d'espècies protegides o en perill d'extinció.

- A menys de 30 metres d'espais inundables (aiguamolls)

- Terrenys no urbanitzats a menys de 15 metres de cossos d'aigua (mar, llacs, pantans, rius...) excloent pous i reserves d'aigua artificials per a incendis o regadius.

- Terrenys requalificats que havien estat zones verdes, a menys que es cedeixi una superfície igual o superior per ser zona verda.

Amb tot això la nostra intervenció tindrà el mínim impacte i respectarà el desenvolupament dels espais naturals. Evitarem esllavissades, inundacions, erosió del sòl, i preservarem la lliure circulació i protecció de fauna i els ecosistemes... Per exemple, si un edifici se sitúa  en un espai obert de pas d'aus migratòries, s'ha destudiar els seus recorreguts i evitar grans obertures vidriades ja que reflexen el cel i poden provocar el xoc d'aquestes.

L'equip de pojecte pot estar format per paisatgistes, ecologistes, enginyers i habitants que coneguin l'entorn.

Crèdits relacionats:

Llocs sostenibles C2: Densitat i connectivitat 
Llocs Sostenibles. C3. Desenvolupament d'àrees industrials abandonades
Llocs Sostenibles. C4.1: Accés al transport públic
Llocs Sostenibles. C5.1: Desenvolupament. Protegir l'hàbitat.
Llocs Sostenibles. C5.2: Desenvolupament. Espais oberts
Llocs Sostenibles. C6.1: Aigua de pluja. Control de quantitat
Llocs Sostenibles. C6.1: Aigua de pluja. Control de qualitat

Llocs Sostenibles. Prerequisit 1: Prevenció de contaminació en la construcció

Els prerequisits són uns mínims que cal complir per poder optar als diferents crèdits. El primer que trobem és la prevenció de contaminació durant la construcció.

Cada acció te la seva reacció. Si volem respectar el nostre entorn (ja sigui inmediat o no). La pèrdua del substrat fèrtil vegetal, la primera capa que trobem en un terreny, disminueix la capacitat d'aquest d'acollir vida vegetal, modifica el curs natural de l'aigua ja que hi ha més escorrentia al disminuir la permeabilitat.

A més la pèrdua dels microbis i insectes d'aquest substrat afecta el procés de descomposició dels animals morts, augmentant el risc de plagues.  Aquests factors porten a l'ús exceciu de pesticides, fertilitzants, aigua de reg, i a més l'augment de l'escorrentía porta els productes químics cap a les fonts d'aigua properes. 

Seguim aquesta cadena inexhorable de causa efecte. L'aigua, que ja no és absorvida, circula per la superfície, erosionant la terra, i porta aquestes partícules a rius, torrents, o estanys. Les partícules en suspensió fan que no penetri la llum solar a l'interior i les plantes aquàtiques moren ja que es redueix la fotosíntesis. Això disminueix el nivell d'oxigen a l'aigua i per tant disminueix també la vida animal.

Les partícules que no s'emporta l'aigua queden en suspensió aèrea, causant problemes respiratoris com l'asma i asfixia. A més poden viatjar grans distàncies.

Què podem fer?  Dissenyar i implementar un pla de control de l'erosió i la sedimentació. El constructor ha de treballar conjuntament amb l'enginier o arquitecte paisatgista per dur a terme totes les mesures adoptades de manera eficient. S'han de fer fotografíes de l'estat inicial, de les mesures preses i de l'estat final per tal d'elaborar un informe d'objectius complerts (o no).

Llocs Sostenibles. Presentació

La correcta pràctica de l'arquitectura consisteix en fer millor un lloc, un espai, amb l'edifici que sense ell. Què vol dir això? L'edifici no només ha de respectar el seu medi més inmediat, ha de potenciar aquells aspectes que són susceptibles a millorar. Cal pensar que una bona praxis en aquest aspecte pot ser molt difícil de solucionar.

L'elecció del lloc és donç fonamental, així com el tractament que es faci del seu entorn. Els llocs sostenibles parlen del tractament de la vegetació, de la vida animal existent, de la qualitat de l'aire i l'aigua. S'han de mitigar els impactes inherents al consum de sòl urbanitzable, cuidar els ecosistemes (integrar l'edifici en un sistema existent). Un bon ús de l'energia i dels recursos naturals ajudaran a l'integració. Així dons es considera una bona opció la intervenció a barris existents, aprop de xarxes de transport consolidades i infraestructures urbanes.

Llocs Sostenibles. Prerequisit 1: Prevenció de la contaminació durant la construcció.

Aprofitament de la rosada

Dissabte vaig veure un documental al 33 que parlava de l'aigua, i de lo escassa que és en alguns paisos de clima desèrtic.

Esmentava la central dessalinitzadora d'Abu Dabi que produeix 455.000 m3 d'aigua dolça al dia. El procés consisteix en fer bullir aigua salada i fer condensar el vapor d'aigua que s'obté. No obstant consumeix tanta energia que, en deu dies de funcionament, podríem enviar un cotxe al sol i fer-lo tornar.

Com a alternativa presenten el teatre de l'aigua.

Funciona simulant el cicle natrual de l'aigua amb l'incovenient que necessites una font d'aigua salada (diguem-l'hi mar) i també energia electrica tal i com veurem. El procés és el següent:

Introduïm aigua salada en una serie de tubs de plàstic a mode de reixa (1) i molt alts (necessitem una bomba!). S'evapora l'aigua (2) i es ruixa una malla de material absorvent (necessitem vaporitzadors!(electricitat!!)). De moment tenim dos procesos que requereixen energia però continuem siusplau...

L'aire (3) es filtra per la malla (4) i absorveix humitat de la malla (5), passa pel rengle de tubs (freds) i es condensa (6), obtenint aigua dolça!

M'agradaria recordar aquelles lliçons que mai vaig tenir a la universitat on m'explicàven com es recollia l'aigua a Egipte, Mesopotàmia fins al 2000 aC (sempre queda bé posar dates, no?) fins als Nabateus.

A mig desert no hi ha aigua salada. Quan cau l'aigua ho fa amb força. Per això tenien varies maneres de recollir l'aigua. Construïen preses rudimentàries, dipòsits subterrànis i canalitzacions fetes amb argila cuita. El que més em va sorprendre però són els pous per captar la rosada (dibuix inferior de la llibreta). El sistema és senzill. A base de múltiples pous conectats entre ells amb una cúpula a base de pedres mal encaixades, de manera que l'aire circula per dins. Durant el dia les pedres exteriors s'escalfen més que les interiors així que quan cau la nit i cau la temperatura fins al punt de rosada l'aire es filtra per les pedres i condensa a les pedres fresques de l'interior fins que precipita pou avall. És un sistema lent però gota a gota cobrien totes les seves necesitats.

Què he après en aquest post?
insertar fotos, videos i a justificar el text

Què és LEED?

El sistema LEED neix als Estats Units l'any 1998. Esta creat per l'USGBC (United State Green Building Council) amb l'objectiu d'establir uns paràmetres mesurables per tal d'establir un rànking ( de 0 a 100 punts) i certificar el grau de sosteniblitat d'un edifici.

Parlaré de LEED ja que contempla tots els aspectes de la soteniblitat. És a dir, des de la fase de disseny, passant per la pròpia construcció, fins a l'ús del propi edifici. No només contempla que l'edifici consumeixi pocs recursos, també l'origen dels seus materials i la seva empremta ecològica. Els efectes de l'arquitectura en les persones i amb el seu entorn . En aquest sentit es defineixen 6 aspectes aplicables:


- Emplaçaments Sostenibles.
- Eficiència de l'aigua.
- Energía i atmòsfera.
- Materials i recursos.
- Qualitat de l'ambient interior.
- Innovació i disseny.


Cadascun d'aquests camps està format per diversos crèdits, i cada crèdit et dóna un determinat nombre de punts. En funció del tipus d'intervenció haurem de complir més o menys punts. Aqui parlarem de tots els punts en general, tot i que existeixen els seguents àmbits:


- Nova Construcció
- Rehabilitació integral
- Nuclis i envolvents (Core & Shell)
- Escoles




Les traduccions dels diferents conceptes les faré el més acurades possibles, però si veieu algun error feu-m'ho saber!

Arquitectura o construcció?

Sembla evident que quan parlem d'arquitectura fem referència a la construcció.  Però per que es parla sempre del sector de la construcció i no de l'arquitectura? El mateix passa amb la gastronomia i la cuina. Parlem de la cuina catalana, la cuina gallega, i la gastronomia és el terme que ho engloba tot.

Això em planteja la pregunta d'on és el límit entre l'arquitectura i la construcció. Què és causa i què conseqüència. Com a arquitecte no puc deixar d'associar conceptes a geometría i no puc evitar pensar que les fronteres no son línies sinó plans infinits que contenen dues realitats inherents. O dues cares d'una moneda.

En fi, en aquest bloc tractarem els diferents punts del certificat LEED (Leadership in Energy & Environmental Design) de manera clara i, espero, entenedora.