Llocs Sostenibles. Crèdit 4.2. Transport alternatiu - bicicletes

Com hem vist en l'últim punt, el desplaçament en bicicleta és el més sostenible que hi ha fins ara. Per això LEED en anima a facilitar l'accés als nostres usuaris ciclistes i a fomentar-ne l'ús. Com?

http://www.hbdesigns.co.uk/

La manera de fomentar l'ús de la bici comença per proporcionar un espai segur on guardar-la. No entrarem en el debat sobre què és segur. Fem servir la lògica i les circumstàncies de l'entorn i fem-nos la pregunta: Jo hi deixaria la meva bici? A partir d'aquí necesitarem un lloc on canviar-nos i dutxar-nos després de fer un esforç físic. Aquesta mesura esta pensada bàsicament pels treballadors dels edificis administratius i comercials.  En escoles i universitats es pot fer participar els alumnes a dissenyar l'espai per a bicis per fomentar-ne l'ús. A més convertim l'ús de la bici en quelcom quotidià.

Els beneficis a nivell urbà són evidents. Reduïm la contaminació atmosfèrica i acústica i reduïm el dimensionament de les infraestructures urbanes de transport i també d'aparcament, fet que redueix la escorrentía. També reduïm el consum de combustibles fòssils. Des del punt de vista social, anar en bicicleta fomenta les relacions humanes i disminueix l'estrés ja que ens fa dependre menys de les màquines.

Si volem obtenir aquest punt hem de proporcionar un espai segur per a guardar les bicis i uns vestidors amb dutxa a menys de 180 metres de l'entrada de l'edifici per a:

- Ús comercial i institucional: - 5% places per bici dels usuaris en màxima ocupació.

                                                - 0,5% vestidors amb dutxa per a usuaris fixes.

- Ús residencial:  - 15% places per bici pels usuaris.

-Ús docent:   - 5% places de bici per a estudiants i personal

                      - 0,5% vestidors amb dutxa per al total del personal.

                      - Carril bici dins el recinte escolar en 2 direccions diferents.


Crèdits relacionats:

Llocs Sostenibles. C6: Disseny de l'escorrentía
Llocs Sostenibles. C7.1: Efecte illa de calor

La casa trufa.

A vegades no calen gaires paraules per descriure un procés. Simplement veient les imatges podem gaudir d'un  poema visual que té com a resultat un petit habitacle. Impecable.

link a la paginga d'ensemble studio

Llocs Sostenibles. Credit 4.1: Accés al transport públic

Quina quantitat de CO2 emeten els usuaris per arribar al nostre edifici? Què podem fer per reduir-la? Com afecta a l'entorn inmediat?

Aquest crèdit fa referència al cost energètic derivat del desplaçament d'usuaris. Per a reduïr els costos energètics en aquest sentit hem de veure primer les xarxes de transport públic de que disposem. Si el nostre edifici està a menys de 800 metres caminant d'una parada de tren, tramvía o metro obtenim 6 punts. Si està a menys de 400 metres d'una parada d'autobus amb dues o més línies també.

Les lleis de la física ens diuen que tot transport de matèria requereix energia. Podem calcular aproximadament el consum d'energia dels usuaris seguint aquesta taula. Per calcular el consum de CO2 premeu aquí.

L'escenari ideal seria que tots els usuaris es desplacin a peu o en bicicleta. Identificant els usuaris i calculant el nombre de viatges i la distància sabrem el mínim de CO2 diari. Donat que molts usuaris venen de lluny, l'ús del transport públic és imprescindible, i el nostre objectiu és que tots els usuaris combinin el tranport públic amb anar a peu o en bici. 

L'ús del cotxe privat té repercusions negatives en molts aspectes. Per començar és el que emet més CO2. A més requereix molt d'espai a la carretera, ja que la majoria de cotxes no van plens. Aixó implica un sobredimensionament de les infraestrucutres!! També requereix més espai d'estacionament. A nivell urbanístic és una perversitat ja que els municipis satèlits demanen moltes places d'aparcament per habitatge, cotxes que durant el dia dormen en parquings de ciutat. RESULTAT:  més parquing en origen i en destí. 

En origen aquesta excessiva demanda es supleix donant soterranis als edifics (SI, senyores i senyors, edificis de 3 soterranis i dues plantes pis) o bé comprant places de parquing externes (SI, Senyores i senyors, moltes d'elles contruïdes per la mateixa administració). En destí (lloc de treball) aquesta demanda es tradueix no només en més soterranis, també en parquings en cobertes o grans extensions d'asfalt augmentant la fantàstica escorrentía d'aigua amb contaminants i augmentant l'efecte illa de calor.

Tenim varies mesures que podem aplicar per reduïr els contaminants derivats del transport. Podem fomentar l'ús del transport públic premiant els treballadors que l'utilitzin amb vals de descompte per a bars i restaurants de la zona. Podem prioritzar l'aparcament de cotxes compartits o de carsharing.

En edificis amb molts usuaris de pas és interessant colocar un mapa del transport públic dels voltants, amb horaris, així com telèfons d'interès. Fer un sondeig anual sobre les prioritats de transport dels usuaris ens permetrà dissenyar un plà d'incentius ajustat a la realitat i a mes de reduïr les emissions de CO2 podem facilitar el transport dels usuaris i millorar-ne la seva qualitat de vida.

Crèdits relacionats: 

Llocs sostenibles C1: Selecció del Lloc

Llocs sostenibles C2: Densitat i connectivitat

Llocs Sostenibles. Credit 3. Desenvolupament d'àrees industrials abandonades

La industria no sempre respecta el medi ambient (perdoneu però algú ho havia de dir). Tot i així podem contemplar la possibilitat de reutilitzar antics espais industrials com s'ha fet recentment al 22@ de Barcelona. En aquest sentit tenim dues vies per actuar.

LEED contempla dos possibles escenaris: ESPAIS INDUSTRIALS i ESPAIS CONTAMINATS

(Photo: California Environmental Protection Agency)

Les industries abandonades normalment disposen d'una bona infraestructura al seu voltant que en més o menys mesura podem aprofitar. Tot i així s'ha d'estudiar la viabiitat de reaprofitar l'espai o no en funció de les seves característiques.

Per a espais industrials haurem d'elaborar un informe segons l'ASTM fase 1. Consisteix en un anàlisi on es consideren els possibles contaminants existents, el seu origen i el seu potencial perillós. Es fan tests tant del terra com del subsòl així com l'aire interior.

Si l'espai a més de ser industrial está clarament contaminat pasem a la fase dos de l'ASTM, on es prenen mostres per analitzar al laboratori. Normalment les substàncies analitzades són derivats del petroli, metalls pesats, pesticides, disolvents i amiants. Un cop localitzada i quantificada la contaminació es realitza un estudi per veure si es pot extreure o bé si es pot contenir. Els tractaments in-situ són preferibles tot i que a vegades és necesària l'extracció per a descontaminar. L'ús que es faci de l'edifici determinarà el grau de neteja. A més tots els procesos de neteja han de ser respectuosos amb el medi ambient. Per a ús escolar és obligatori realitzar  la fase dos de l'ASTM.

Webs d'interès: 

American Association for Testing Materials:   www.astm.org

Environmental Protecion Agency:  www.epa.gov

Brownfield Technology Suport Center: www.brownfieldstsc.org

Crèdits relacionats:

Llocs Sostenibles. Credit 1: Selecció del lloc

 

Llocs Sostenibles. Credit 2: Densitat i connectivitat

Els entorns prèviament desenvolupats gaudeixen d'una infraestructura que cal aprofitar. D'aquesta manera estem alliberant indirectament espais naturals.

(exemple d"urban infill" o aprofitament urbà)

La dispersió, o baixa densitat, augmenta la necessitat de tenir cotxes i el temps que hi passem, augmentant el cost de la vida diària. El redesenvolupament d'àrees urbanes ajuda a restaurar o reforçar els patrons de vida ja establerts, i augmenta el paper de les comunitats. Als dos extrems hi trobem els barris (micro-estructures d'una ciutat) i les urbanitzacions (cèlules aïllades). Si poguessim veure la vida com un flux d'energía, és molt més eficient l'estructura de barri que la urbanització. La contaminació de l'aire i els gasos d'efecte hivernacle es generen bàsicament per portar la gent de les cèlules a les estructures. La necessitat de transport implica temps i molts espais per aparcar, i això redueix els espais verds i també el nivell d'activitat física. Si augmentem les zones d'aparcament (normalment asfaltades) reduïm l'absorció d'aigua del sòl, augmentem l'escorrentia i l'aportació de químics contaminants als aqüífers , augmentem l'efecte illa de calor.

La rehabilitació és una bona eina de redesenvolupament urbà, ja que aporta valor a allò existent i redueix l'aportació de materials.

Per aconseguir els crèdits tenim dues opcions.

OPCIÓ 1: Densitat. Contruïr en un entorn urbanitzat amb una densitat de 1,37 m2 construïts/m2 sòl en un ràdi d'influència de l'edifici.

OPCIÓ 2: Connectivitat: Construïr o rehabilitar un edifici en un lloc amb els següents criteris:

- Entorn prèviament urbanitzat.

- A menys de 800 metres d'una zona residencial amb una densitat mitjana de 10 habitatges cada 4000 m2 o superior.

- Disposa de 10 serveis bàsics amb accés peatonal a menys de 800 metres.


Crèdits relacionats: 
Llocs Sostenibles. C1: Selecció del lloc 
Llocs Sostenibles. C4.1: Accés al transport públic

Photographer: Raimond Spekking
License: cc-by-sa-3.0 

Source:https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Baul%C3%BCcke_in_K%C3%B6ln-Weidenpesch_(9506).jpg?uselang=es
 

 

Llocs Sostenibles. Credit 1: Selecció del lloc.

L'intenció d'aquest punt és evitar el desenvolupament d'edificis a llocs inapropiats per tal de reduir l'impacte ambiental de l'arquitectura.

El criteri que s'utilitza per evaluar aquest crèdit és no construïr edificis, zones pavimentades, carreteres o zones d'aparcament (pavimentades) als següents emplaçaments:

- Zones agrícoles o amb un sol adequat per conrear (nivells de nutrients, acidesa, alcalins, sal, sodi, precipitació i erosió)

- Terreny urbanitzable amb una elevació  inferior a 1,5 metres sobre la línia d'inundació dels últims 100 anys.

- Habitats d'espècies protegides o en perill d'extinció.

- A menys de 30 metres d'espais inundables (aiguamolls)

- Terrenys no urbanitzats a menys de 15 metres de cossos d'aigua (mar, llacs, pantans, rius...) excloent pous i reserves d'aigua artificials per a incendis o regadius.

- Terrenys requalificats que havien estat zones verdes, a menys que es cedeixi una superfície igual o superior per ser zona verda.

Amb tot això la nostra intervenció tindrà el mínim impacte i respectarà el desenvolupament dels espais naturals. Evitarem esllavissades, inundacions, erosió del sòl, i preservarem la lliure circulació i protecció de fauna i els ecosistemes... Per exemple, si un edifici se sitúa  en un espai obert de pas d'aus migratòries, s'ha destudiar els seus recorreguts i evitar grans obertures vidriades ja que reflexen el cel i poden provocar el xoc d'aquestes.

L'equip de pojecte pot estar format per paisatgistes, ecologistes, enginyers i habitants que coneguin l'entorn.

Crèdits relacionats:

Llocs sostenibles C2: Densitat i connectivitat 
Llocs Sostenibles. C3. Desenvolupament d'àrees industrials abandonades
Llocs Sostenibles. C4.1: Accés al transport públic
Llocs Sostenibles. C5.1: Desenvolupament. Protegir l'hàbitat.
Llocs Sostenibles. C5.2: Desenvolupament. Espais oberts
Llocs Sostenibles. C6.1: Aigua de pluja. Control de quantitat
Llocs Sostenibles. C6.1: Aigua de pluja. Control de qualitat