Continuem el tema de l'aigua parlant de la qualitat d'aquesta. Hem d'entendre que qualsevol actuació és una intervenció en el cicle natural de l'aigua. Això vol dir que l'aigua ha de tornar al cicle en les mateixes condicions que l'hem rebut. Posaré un exemple: Allà on hi havia un bosc l'aigua es filtra a través de moltes més capes que en un camp, la quantitat de microorganismes és molt més gran, etc.
Per tractar l'aigua podem seguir dues estratègies:
Estratègia no estructural: és un procés passiu on es retorna l'aigua en un substrat prou fèrtil per ser filtrada i processada per microorganismes. S'ha de preveure en la fase de disseny ja que intenta adaptar-se al màxim a les característiques originals del terreny i els seu cursos. D'entrada podem dir que és una estratègia barata i amb poc manteniment. Però de què estem parlant exactament??
Jardí de pluja (rain garden) : Consisteix en recollir l'aigua d'escorrentía i portarla fins a una zona ajardinada on un sistema de tubs de drenatge la recullen un cop filtrada per conduir-la al cos d'aigua més proper.
Cunetes vegetals: Es tracta d'un espai lineal enfonsat en forma d'U o V on hi arriba aigua d'escorrentía, per exemple d'un pàrquing asfaltat. Allí hi plantem les plantes corresponents per permetre una bona absorció i filtració, depenent de la zona a evacuar. Vol substituïr la típica cuneta de formigó de les carreteres, on hi van a parar molts contaminants provinents dels cotxes que s'evacuen directament en pous de merda (jo en dic així).
Espais impermeables aïllats: L'aigua seguirà sempre el camí més curt cap avall. Si fem un camí que uneix dos nivells amb un material impermeable el mes segur és que l'aigua baixi per allí. Així que una bona estratègia és controlar els espais impermeables i aïllar-los, de tal manera que l'aigua es filtrarà per un lloc o altre.
Paviments permeables: Són paviments que permeten la filtració natrual de l'aigua. la majoria són reixats fent un dibuix. S'ha de tenir en compte que són bàsicament per poder suportar o bé molt tràfic peatonal o bé cotxes en funció del tamany del dibuix, però en cap cas dóna solució general a tots els paviments ja que és permeable però no filtra gaire ja que normalment es coloca sobre una base de sorra. Així dons no fem com la foto i definim bé les zones de trànist rodat, peatonal, els pendents d'evacuació, cunetes vegetals, etc... Cada té la seva funció i s'ha de donar una solució concreta!
Estratègia estructural: consisteix en un seguit de sistemes artificials pel tractament de l'aigua. Estem parlant de cisternes, pous i estancs.
Cisternes: No faré una gran explicació sobre cisternes. Poden anar enterrades (recomanable) o vistes i recull l'aigua, normalment de la coberta i la filtra i tracta per poder regar i abastir cisternes de wàter.
Pous: És el sistema clàssic d'emmaguetzemar aigua. Aquesta prové normalment del subsòl, ja que es perfora per sota el nivell freàtic.
Estancs: Serveixen de reserva d'aigua procedent o bé del subsòl o bé de rierols així com de l'escorrentía de l'entorn. Normalment es rodeja de vegetació per afavorir la filtració de l'aigua que hi arriba.
Requisits: Per complir aquest crèdit hem d'implementar un plà de gestió de l'aigua que redueixi les superfícies impermeables, favoreixi la infiltració i captar i tractar l'aigua d'escorrentía en un 90% del total anual, utilitzant BMP's (Best Management Practices) és a dir tècniques homologades o testades prèviament (és a dir no fer invents). Aquestes pràctiques han de garantir que eliminen un 80% del total de residus sòlids suspesos. Aquestes BMP's es definiran seguin les normatives locals o bé mesures semblants adoptades al mateix territori.
Eina: En aquest enllaç podem fer un balanç sobre com es comporta l'aigua en un parcel·la real. Haurem d'extrapolar dades ja que és una pagina que treballa en territori americà però dóna molta informació com ara control del volum d'aigua, d'escorrentía, ús del sòl, costos i beneficis.
Crèdits relacionats:
LL.S. Cr 5.1: Desenvolupament de l'entorn i protecció de l'hàbitat.
LL.S. Cr 5.2: Maximitzar l'espai obert.
LL.S. Cr 7.1: Efecte illa de calor.
LL.S. Cr 7.2: Efecte illa de calor. Cobertes.
E.A. Cr 1. Eficiència als espais verds.
No hay comentarios:
Publicar un comentario