Llocs Sostenibles. Crèdit 7.2. Efecte illa de calor en coberta

En el post anterior hem explicat efecte illa de calor al voltant del nostre edifici. Tot i així, la part més exposada al sol d'aquest sempre serà la coberta i per això és molt important controlar el sobrescalfament provocat per la radiació. 

Per complir aquest requisit necessitem un mínim del 50% de coberta ajardinada. També ho podem fer colocant un 75% de la coberta amb materials amb SRI igual o superior a 29 en el cas de cobertes planes o 78 per a inclinades (proporció 2:12).


Hem de valorar segons el clima si ens interessa captar aquesta radiació o no. En un principi, si tenim suficient aïllament i ben col·locat, no s'hauria de transferir el calor acumulat pels materials exteriors cap a dins. Tot i així, a l'incrementar la temperatura al voltant del nostre edifici disminuïm el rendiment de les maquinaries d'acondicionament tèrmic (HVAC) que és el principal consum d'energia a l'estiu.

 

Crèdits relacionats:

LL.S. Cr 5.1: Desenvolupament de l'entorn i protecció de l'hàbitat.

LL.S. Cr 5.2: Maximitzar l'espai obert.

Ll.S. Crèdit 6.1. Aigua de pluja: Quantitat.

Ll.S. Crèdit 6.2. Aigua de pluja: Qualitat.
E.A. Cr 3. Reducció de l'ús de l'aigua.

E.A. Cr 1. Eficiència als espais verds.

Llocs Sostenibles. Crèdit 7.1. Efecte illa de calor.

Aquest crèdit respon a les característiques de les superfícies que envolten el nostre edifici. L'efecte illa de calor és l'augment de la temperatura ambient de les zones urbanitzades respecte les que no ho són degut a l'escalfament de les superfícies 'dures' exposades al sol. Introdueix també el concepte d'índex de reflexió solar (SRI). Consisteix en una escala de 0 a 100 on 0 és una superfície estàndar negre (reflectància 0,05 i emitància 0,9) i 100 és una superfície estàndar blanca (reflectància 0,8 i emitància 0,9). Aquest crèdit proposa tres estratègies passives per a reduïr l'efecte illa de calor:

MATERIALS REFLECTANTS: Els materials foscos tendeixen a absorvir la radiació solar augmentant la seva temperatura. Si a més tenen molta massa poden acumular molta escalfor difícil de dissipar a l'estiu. L'ús de materials clars afavoreix la reflexió de gran part de l'espectre de radiacions que emet el sol i per tant el material s'escalfa menys. S'ha de tenir en compte que un excés de superfícies reflectants pot incomodar l'usuari a causa dels enlluernaments.

SUPERFÍCIES OMBRÍVOLES: La millor manera d'evitar que un material s'escalfi és tenir-lo a l'ombra. Els arbres en aquest cas són la millor estratègia ja que a més de proporcionar ombra refreden l'aire per evapotranspiració.  Si utilitzem arbres de fulla caduca a més obtindrem ombra a l'estiu i sol a l'hivern, fet que reduïm el consum tant de calefacció com de refrigeració. En aquests casos s'ha de dimensionar el substrat de sòl de que disposen per saber la mida a la que poden arribar en funció de les necesitats que han de satisfer, així com la espècie a escollir.

Si utilitzem coberts, aquests han de tenir un SRI > 29. Una altra mesura a adoptar és utilitzar pèrgoles fotovoltàiques per a genera tant electricitat com ombra.

REDUÏR PAVIMENTS DURS: Els paviments durs, asfalts, formigons, lloses, llosetes, etc sole tenir uns índex baixos de SRI. La millor alternativa és utilitzar paviments oberts que augmenten la filtració natural i redueixen l'efecte illa de calor.

Requeriments:

OPCIÓ 1: Utilitzar una combinació de les següents mesures per al 50% de paviments durs, incloent carreteres, voreres, patis i places d'aparcament (dins els límits del projecte):

- Proveïr ombra de l'arbrat existent

- Proveïr ombra de pèrgoles amb panells fotovoltàics

- Proveïr ombra amb coberts amb un SRI > 29

- Utilitzar paviments amb un SRI > 29

- Utilitzar paviments oberts més d'un 50%.

OPCIÓ 2: Situar un 50% de places d'aparcament cobertes.

Crèdits relacionats:

LL.S. Cr 5.2: Maximitzar l'espai obert.

Ll.S. Crèdit 6.1. Aigua de pluja: Quantitat.

Ll.S. Crèdit 6.2. Aigua de pluja: Qualitat.

E.A. Cr 1. Eficiència als espais verds.

Llocs Sostenibles. Crèdit 6.2. Aigua de Pluja: Qualitat

Continuem el tema de l'aigua parlant de la qualitat d'aquesta. Hem d'entendre que qualsevol actuació és una intervenció en el cicle natural de l'aigua. Això vol dir que l'aigua ha de tornar al cicle en les mateixes condicions que l'hem rebut. Posaré un exemple: Allà on hi havia un bosc l'aigua es filtra a través de moltes més capes que en un camp, la quantitat de microorganismes és molt més gran, etc.

 

font: University of Hawaii at Manoa

Per tractar l'aigua podem seguir dues estratègies:

Estratègia no estructural: és un procés passiu on es retorna l'aigua en un substrat prou fèrtil per ser filtrada i processada per microorganismes. S'ha de preveure en la fase de disseny ja que intenta adaptar-se al màxim a les característiques originals del terreny i els seu cursos. D'entrada podem dir que és una estratègia barata i amb poc manteniment. Però de què estem parlant exactament??

Jardí de pluja (rain garden) : Consisteix en recollir l'aigua d'escorrentía i portarla fins a una zona ajardinada on un sistema de tubs de drenatge la recullen un cop filtrada per conduir-la al cos d'aigua més proper.

Cunetes vegetals: Es tracta d'un espai lineal enfonsat en forma d'U o V on hi arriba aigua d'escorrentía, per exemple d'un pàrquing asfaltat. Allí hi plantem les plantes corresponents per permetre una bona absorció i filtració, depenent de la zona a evacuar. Vol substituïr la típica cuneta de formigó de les carreteres, on hi van a parar molts contaminants provinents dels cotxes que s'evacuen directament en pous de merda (jo en dic així).

 

Espais impermeables aïllats: L'aigua seguirà sempre el camí més curt cap avall. Si fem un camí que uneix dos nivells amb un material impermeable el mes segur és que l'aigua baixi per allí. Així que una bona estratègia és controlar els espais impermeables i aïllar-los, de tal manera que l'aigua es filtrarà per un lloc o altre.

Paviments permeables: Són paviments que permeten la filtració natrual de l'aigua. la majoria són reixats fent un dibuix. S'ha de tenir en compte que són bàsicament per poder suportar o bé molt tràfic peatonal o bé cotxes en funció del tamany del dibuix, però en cap cas dóna solució general a tots els paviments ja que és permeable però no filtra gaire ja que normalment es coloca sobre una base de sorra. Així dons no fem com la foto i definim bé les zones de trànist rodat, peatonal, els pendents d'evacuació, cunetes vegetals, etc... Cada té la seva funció i s'ha de donar una solució concreta!

Estratègia estructural: consisteix en un seguit de sistemes artificials pel tractament de l'aigua. Estem parlant de cisternes, pous i estancs.

Cisternes: No faré una gran explicació sobre cisternes. Poden anar enterrades (recomanable) o vistes i recull l'aigua, normalment de la coberta i la filtra i tracta per poder regar i abastir cisternes de wàter.

Pous: És el sistema clàssic d'emmaguetzemar aigua. Aquesta prové normalment del subsòl, ja que es perfora per sota el nivell freàtic.

Estancs: Serveixen de reserva d'aigua procedent o bé del subsòl o bé de rierols així com de l'escorrentía de l'entorn. Normalment es rodeja de vegetació per afavorir la filtració de l'aigua que hi arriba.

Requisits: Per complir aquest crèdit hem d'implementar un plà de gestió de l'aigua que redueixi les superfícies impermeables, favoreixi la infiltració i captar i tractar l'aigua d'escorrentía en un 90% del total anual, utilitzant BMP's (Best Management Practices) és a dir tècniques homologades o testades prèviament (és a dir no fer invents). Aquestes pràctiques han de garantir que eliminen un 80% del total de residus sòlids suspesos. Aquestes BMP's es definiran seguin les normatives locals o bé mesures semblants adoptades al mateix territori.

Eina: En aquest enllaç podem fer un balanç sobre com es comporta l'aigua en un parcel·la real. Haurem d'extrapolar dades ja que és una pagina que treballa en territori americà però dóna molta informació com ara control del volum d'aigua, d'escorrentía, ús del sòl, costos i beneficis.

Crèdits relacionats: 

Ll.S. Crèdit 6.1. Aigua de pluja: Quantitat.
LL.S. Cr 5.1: Desenvolupament de l'entorn i protecció de l'hàbitat.
LL.S. Cr 5.2: Maximitzar l'espai obert.
LL.S. Cr 7.1: Efecte illa de calor.
LL.S. Cr 7.2: Efecte illa de calor. Cobertes.
E.A. Cr 1. Eficiència als espais verds.

Llocs Sostenibles. Crèdit 6.1. Aigua de Pluja: Quantitat.

L'objectiu d'aquest crèdit és limitar l'impacte de l'activitat urbanistica en el cicle natural de l'aigua. Com bé sabem aquest element segueix les seves pròpies lleis i s'adapta al terreny alhora que el transforma. Ja ho deien els taoístes, "be water my friend".

El primer que comporta la urbanització d'un espai és la compactació del sòl seguit de la construcció de grans superfícies impermeables com ara voreres, carrers, pàrquings, etc. Això redueix la infliltració natural del sòl i fa augmentar la escorrentía. Aquesta aigua esta ja fora del seu curs natural, pel que ens n'hem de fer càrrec. Pel seu pas per superfícies impermeables aquesta aigua adquireix contaminants de tot tipus. També fa augmentar el tamany de les tuberíes per on es canalitza i els dipòsits on es guarda, dimensionats sempre (en teoría) amb les dades més desfavorables de pluja.

La implementació d'aquests conceptes depèn del lloc. Per a intervencions en espais grans i sense desenvolupar la millor estratègia és respectar al màxim els cursos naturals de l'aigua i les reserves si n'hi hagués. Per a projectes de re-desenvolupament l'objectiu és millorar la gestió de l'aigua reduïnt la escorrentía i recuperant la funció original de l'aigua com a catalitzador d'espais verds.

Coses a tenir en compte per a la recol·lecció de l'aigua : Com i quan haurem de disposar de l'aigua? 

 En funció del destí de l'aigua haurem de fer una previsió o una altra. Si es per abastir cisternes de wàter s'haurà de preveure'n l'ús, si és per a regar el jardí haurem de veure si és gota a gota o bé amb aspersors. Això juntament amb la previsió de plujes determinarà el tamany del dipòsit i la necessitat o no d'un equip de bombeig.

El tamany i la permeabilitat de la zona de captació d'aigua també afectarà als càlculs de recollida d'aigua. Per exemple, les cobertes ajardinades perden un % d'aigua durant la captació. També cal recordar de separar les canalitzacions i indicar que per allà hi circula aigua no potable.

Després del rollo, anem per feina. Com podem complir aquest crèdit? (Si, és només un puntet!)

CAS 1: Impermeabilitat inferior al 50% de la superfície.

           - calcular el cabal i la quantitat.

           - fer un pla de protecció dels canals receptors.

CAS 2: Impermeabilitat superior al 50% de la superfície.

           - reduïr l'escorrentía en un 25%.

Crèdits relacionats:

Ll.S. Crèdit 6.2. Aigua de pluja: Qualitat.
LL.S. Cr 5.1: Desenvolupament de l'entorn i protecció de l'hàbitat.
LL.S. Cr 5.2: Maximitzar l'espai obert.
LL.S. Cr 7.1: Efecte illa de calor.
LL.S. Cr 7.2: Efecte illa de calor. Cobertes.
E.A. Cr 1. Eficiència als espais verds.
E.A. Cr 3. Reducció de l'ús de l'aigua.

Llocs Sostenibles. Crèdit 5.2. Maximitzar l'espai obert

Els espais oberts són un valor afegit al nostre edifici. Per començar hem de trencar el mite que l'espai no edificat és un espai perdut. Segurament promotors i constructors ho veuran com una pèrdua de diners. No obstant l'experiència de la gent que habita els edificis que arquitectes i enginiers construïm ens diu que l'espai interior i exterior no sempre el divideix una façana. Ens ho va demostrar Le Corbusier l'any 1925 amb la villa "le lac". La taula amb finestra de l'esquerra del croquis deixa entreveure la importància de tractar l'espai exterior com si fos interior, enmarcant les vistes i deixant entreveure la magnificència del llac.

 

El crèdit 5.2 parla de maximitzar l'espai obert dins els límits del nostre projecte. Per fer-ho tenim tres casos i una excepció:

CAS 1: Espais amb planejament urbanístic i normativa sobre espais oberts: proveïr un espai obert ajardinat que excedeixi un 25% del que marca la normativa.

CAS 2: Espais sense planejament urbanístic ni  normativa: Proveïr un espai obert ajardinat equivalent al 50% de la superfície de l'àmbit d'actuació del projecte.

CAS 3: Espais amb normativa sense requisits d'espai obert (ocupació): Proporcionar un espai obert ajardinat equivalent al 20% de la superfície de l'àmbit d'actuació del projecte.

EXCEPCIONS   

Per als projectes urbans que obtinguin el Crèdit 2: Densitat i connectivitat la coberta ajardinada computa com a espai obert, així com les zones peatonals pavimentades, sempre que no excedeixin un 75% de l'espai obert.

Crèdits relacionats:

Ll.S. Crèdit 6.1. Aigua de pluja: Quantitat

Ll.S. Crèdit 6.2. Aigua de pluja: Qualitat

Ll.S. Crèdit 7.1. Efecte illa de calor: fora de coberta

Ll.S. Crèdit 7.2. Efecte illa de calor: coberta

Llocs Sostenibles. Crèdit 5.1. Protegir i restaurar l'hàbitat.

L'objectiu d'aquest crèdit és conservar la flora i fauna existent i restaurar aquelles parts malmeses amb vegetació autòctona. 

El valor de l'hàbitat avui en dia és innegable. No només per a la riquesa en espècies vegetals, sinó en la llar que suposa per a animals i insectes. Per això és important establir una zona d'afectació i de treball per tant de minimitzar l'impacte de maquinària i residus. Assegurar que aquests límits són respectats ajudarà a la flora i fauna a recuperar el seu ritme natural.

No obstant podem adaptar les zones repoblades per adeqüar-les a les necessitats del projecte. Per exemple, si fem un camí peatonal a través d'un espai amb arbres replantats, podem fer que els que estan aprop del camí no deixin anar flors ni polen ni fulles seques, per tal de reduïr el cost de manteniment del camí.

Per acomplir aquest crèdit tenim dos escenaris possibles:

ESCENARI 1: Espais verds. Si construïm  en un solar on hi trobem vegetació autòctona hem de limitar l'afectació de les obres als següents elements:

      -. 12 metres de l'edifici.

      -. 3 metres de camins, patis i pàrquings.

      -. 4,5 metres de carreteres i rases.

      -. 7,6 metres de zones construïdes permeables.

ESCENARI 2:  Zones prèviament desenvolupades.

      -. Restaurar i protegir el 50% d'espai excloent la petjada de l'edifici o el 20% incloent-la (el valor més alt). La coberta ajardinada (amb espècies autòctones) s'accepta com a restitució. És el cas de projectes urbans on només es pot ajardinar la coberta. Si els percentatges els elevem a 70%-30% ens donen un punt extra.

Un altre punt important, tot i que no és quantificable, és com afecta l'edifici a les espècies migratòries com els ocells. Les grans superfícies vidriades obertes a espais verds, o bé a grans cossos d'aigua, produeixen reflexes que sovint confonen les aus, fent que impactin contra aquestes superfícies. 

Crèdits relacionats:
LL.S. Cr 5.2: Maximitzar l'espai obert
LL.S. Cr 6: Administració de l'aigua de pluja
LL.S. Cr 7.1: Efecte illa de calor.

Eficiència de l'aigua Cr.1: Paisatgisme

Llocs Sostenibles. Crèdit 4.4: Capacitat del pàrquing

A veure, som divendres i a més són festes de Sabadell així que aniré per feina. Aquí a casa nostra el pàrquing està bastant regulat. En tant que país subdesenvolupat penalitzem la manca d'espais per cotxes i en premiem l'excés. Senyores i senyors, la cosa va per un altre lloc. O això diuen els entesos.

Per respecte a la comunitat internacional LEED et diu que compleixis primer la normativa local, i si vols els 2 punts, facis el 5% de les places per a cotxes compartits (carpools). Això està bé (opinió). També et donen els dos punts si no fas pàrquing o, en el cas que no hi hagi cap normativa, si fas el 25% menys de places de les que diu l'Institute of Transportation Engineers (ITE).

Si reduïm la capacitat dels pàrquing hi haurà menys cotxes. En tot cas hi haurà menys cotxes aparcats. El que sí que importa és que hi haurà menys superfícies dures (la majoria de parquings són d'asfalt) amb el que reduïm l'efecte illa de calor i també la escorrentía.

Fomentar el cotxe compartit permet reduïr el tamany dels pàrquings i augmentar el nombre de gent de l'edifici. Per exemple en edificis comercials, donar places preferents als cotxes més ocupats. L'espai que reduïm de pàrquing el podem dedicar per exemple a plantar espècies vegetals autòctones.

Crèdits relacionats:
LL.S. Cr 5.1: Desenvolupament de l'entorn i protecció de l'hàbitat
LL.S. Cr 5.2: Maximitzar l'espai obert
LL.S. Cr 6: Administració de l'aigua de pluja
LL.S. Cr 7.1: Efecte illa de calor.