Eficiència de l'aigua. Crèdit 1. Paisatgisme eficient.

L'objectiu d'aquest crèdit és reduïr el consum d'aigua potable destinada a les zones verdes. La opitmització d'aquest factor depèn molt de la localització del projecte, amb factors com la radiació solar, la velocitat del vent, la geografía, característiques del terreny, etc. 

L'estratègia d'entrada és treballar amb plantes autòctones (Xerojardinería) adaptades al clima. Si volem afinar, estudiem el tipus i geometria del terreny, per veure el grau de permeabilitat i localitzar on va a parar l'aigua de pluja de manera natural, ja que aquesta sempre tendeix a seguir el seu curs tot i la intervenció de l'home. Podem situar les espècies amb més demanda d'aigua a les confluències de dos superfícies cóncaves (aiguafons) sempre que el terreny sigui suficientment impermeable. És molt important també subministrar una bona capa de substrat, ja que aquest reté la humitat en èpoques de sequía i redueix les pèrdues per evaporació.

Utilitzarem un estudi d'ombres de l'arbrat existent per a cada estació de l'any i situar les plantes en funció del grau de sol que rep. L'estudi d'aquestes ombres ens donarà un seguit de corves que podem utilitzar per posar cada planta allà on toca i crear recorreguts. Tot això reduïrà l'efecte illa de calor ja que a l'estiu, que és quan més es produeix aquest fenòmen tindrem les zones peatonals pavimentades a l'ombra de les copes dels arbres. També hem de tenir en compte la mida final de cada espècie i la rapidesa del seu creixement així com la varietat per fonamentar la migració d'insectes polinitzadors. Si hem triat bé les espècies, reduirem el consum de fertilitzants  i també el consum de l'aigua de reg. I com a norma general, cal evitar les superfíes de gespa com a solució genèrica, ja que requereixen molt manteniment i aigua.

Photo courtesy of Aquacraft, Inc.

Cal recordar que aquest és un estalvi passiu, simplement treballant amb seny i sentit comú. Ara bé, també podem intervenir en els sistemes de reg per fer-los més eficients.

D'entrada hi ha dues coses que podem fer per estalviar aigua de reg. Una és realitzar un bon manteniment de les tuberies i altres mecanismes per evitar pèrdues, sobretot a les juntes. L'altra és ajustar l'horari i durara del reg (tots hem vist aspersors engegats en rotondes en dies de pluja). En quant al tipus de reg, el més eficient és el gota a gota (drip irrigation) ja que el pots regular segons l'espècie.

Com puntua LEED? 

1.- Per obtenir 2 punts hem de reduïr el consum d'aigua potable en un 50% un dia d'estiu, utilitzant els seguents factors:

- Tipus de planta, densitat i factors microclimàtics
- Eficiència en el sistema de reg
- Utilització d'aigua de pluja
- Utilització d'aigua reciclada
- Utilització d'aigua tractada per una agencia pública (no potable, per exemple freàtica)

2.- Per obtenir 4 punts no podem utlititzar aigua potable, pel que hem d'utilitzar només els tipus d'aigua anteriors o bé plantar espècies que no necessitin cap sistema de reg (permeten 1 any de reg per l'assentament de les plantes).

3.- Si reduïm un 100% l'ús d'aigua potable i més d'un 50% l'aigua no potable obtenim la suma dels punts anteriors, és a dir 6 punts.

Crèdits relacionats:

LL.S. Cr 5.1: Desenvolupament de l'entorn i protecció de l'hàbitat.
LL.S. Cr 5.2: Maximitzar l'espai obert.
Ll.S. Crèdit 6.1. Aigua de pluja: Quantitat.
Ll.S. Crèdit 6.2. Aigua de pluja: Qualitat.
LL.S. Cr 7.1: Efecte illa de calor.

LL.S. Cr 7.2: Efecte illa de calor. Cobertes.
E.A. Prereq 1. Funcionar amb la mínima energía.
E.A. Cr 1. Eficiència als espais verds.

  

Eficiència de l'aigua. Prerequisit 1. Reducció del consum

Els prerequisits al sistema LEED serveixen per a assegurar d'entrada un cert nivell d'eficiència. En aquest cas ens demanen que reduïm un 20% el consum d'aigua potable. En aquest còmput hem d'excloure el reg, el rentaplats i la rentadora. Per fer això calcularem primer el consum estàndar segons la EPA (Environemental Protection Agency) amb les seguents mesures:

Edificis comercials:

vàter: 1.6 gpf (6 l per descarrega)

urinal: 1.0 gpf (3.8 l per descarrega)

pica: 0.5 gpm (1.9 l per min)

Edificis residencials:

vàter: 1.6 gpf (6 l per descarrega)

pica: 2.2 gpm (8.36 l per descarrega)

pica cuina: 2.2 gpm (8.36 l per descarrega)

dutxa/banyera: 2.5 gpm (8.36 l per descarrega)

Els gpf són "galons per flush" és a dir 1.6 galons per descàrrega. Tenint en compte que 1 galó americà són 3,8 litres estem parlant de 6 litres per descàrrega. Els gpm són galons per minut.

La primera mesura per assolir aquest 20% de reducció seria col·locar airejadors i reguladors de flux a les piques de banys i cuines i a la dutxa, així com utilitzar vàters amb doble descàrrega (3 i 6l) en comptes dels tradicionals de 8 litres. Una mesura una mica més cara és instalar sensors de presència a les aixetes amb el que podem reduïr un 60% el consum d'aquestes. Per a edificis de més entitat cal passar per un anàlisis del consum i un estudi sobre els patrons de comportament dels usuaris per afinar les mesures adoptades.

Crèdits relacionats:

Ll.S. Crèdit 6.1. Aigua de pluja: Quantitat.

Ll.S. Crèdit 6.2. Aigua de pluja: Qualitat.
EdA. Crèdit1: Paisatgisme eficient.

EdA. Crèdit 2. Tecnologia sobre l'aprofitament.

EdA. Crèdit 3. Reducció de l'aigua de consum.

EdA. Crèdit 4. Reducció de l'aigua de procés.

Eficiència de l'aigua. Introducció

Ara que venen plujes, parlem de l'aigua. Als nostres edificis tenim tres àmbits on és molt important regular el consum d'aigua. El primer és l'aigua que va per l'interior de l'edifici, és a dir la que fem servir per la dutxa o bé per veure (la que entra embotellada també conta!). L'aigua exterior fa referència principalment a la de rec. L'aigua processada correspon a la dels sistemes de calefacció, refrigeracio, la del rentavaixelles, rentadora, etc...

Els tres punts claus de l'aigua:

Medi ambient:

Per a tenir reserves d'aigua construïm preses, excavem pous, drenem cossos d'aigua naturals a velocitats molt superior a la que aquests cossos es poden recuperar. Aquestes intervencions al medi afecten de retruc a altres ecosistemes. La construcció massiva d'habitatges i segones residencies fa que hi hagi més demanda. A més l'aigua que surt dels edificis no s'aprofita dins el cicle de l'aigua, per tant el balanç és molt negatiu.

Economia:

L'aigua és un bé preuat que no es paga proporcionalment al seu valor real. Al disminuir les reserves d'aigua, el preu puja i per això es fa cada cop més necessari l'estalvi. A l'utilitzar menys aigua també consumim menys energia per escalfar-la.

Comunitat:

L'aigua és fonamental per la nostra existència i assegurar-ne la seva puresa i quantitat és un imperatiu que no podem ignorar.

Tipus d'aigua segons el seu ús:

1. Aigua potable: compleix o supera els estàndars de la EPA i esta aprovada pels ens locals. Prové de la xarxa muncipal.
2. Aigua no potable: aigua que no compleix els estàndars per al consum humà. 
3. Aigua pluvial o d'escorrentía: corrent d'aigua pluvial superficial que prové de les precipitacions, recorre les clavegueres i retorna a un cos d'aigua. NO esta considerada potable.
4. Aigua gris: aigua residual provinent  de les banyeres, dutxes, lavavos, rentadora, rentavaixelles. És a dir, les aigues residuals que no passen pel vàter. En general, però, no es considera aigua gris la de les piques de la cuina.
5. Aigua negra: aigues procedents de vàters i urinals així com la pica de la cuina. L'aigua de fregar el terra també es considera negra.

Estratègies per reduïr el consum d'aigua interior 

1. Utilitzar aparells eficients, reguladors de cabal, controls electrònic, vàter de compostatge (sec), o urinaris sense aigua. 
2. Utilitzar l'aigua no potable, és a dir, aigua de pluja pels vàters i urinaris. 
3. Instal·lar contadors per mesurar el consum i localitzar fuites.

By Wesley Frazee

 Estratègies per reduïr el consum d'aigua exterior 

1. Escollir plantes natives locals, necessiten menys fertilitzant, pesticides i afavoreixen la fauna local.
2. Fer Xeriscaping: concepte per definir paisatgisme integral amb l'objectiu de crear un paisatge que necessiti poc o gens de reg.
3. Definir zones per a cada tipus de paisatge
4. Paviments porosos: retenen la humitat i disminueixen l'evaporació.
5. Evitar la gespa, ja que requereix molta aigua i manteniment
6. Seleccionar un tipus de rec eficient. El reg per goteig té un rendiment del 90% enfront del 65% del reg convencional i establir un horari de reg.
7. Utilitzar aigua no potable (aigues grises i de pluja)
8. Instal·lar contadors, monitoritzar el consum i localitzar les fuites.

Estratègies per reduïr el consum d'aigua processada 

1. Utilitzar aparells eficients.
2. Utilitzar aigua no potable: aprofitar les aigues grises i de pluja.
3. Instal·lar contadors per monitoritzar el consum.

Llocs Sostenibles. Crèdit10. Ús conjunt d'espais

El crèdit 10 és només aplicable a escoles, i val 1 punt. Es tracta de compartir amb la comunitat espais propis del centre. Hi hi dues maneres per a aconseguir-ho. Una és obrint directament un mínim de 3 espais al públic en general, tipus auditori, gimnàs, cafeteria, aules, pati de jocs, etc... 

L'altre manera és fent un conveni amb entitats externes al centre i cedir-los espais per fer les seves activitats. En aquest aspecte parlem de professionals de la salut, policies, llibreries així com qualsevol entitat. Aquest espai haurà de tenir un accés propi i pot estar o no comunicada amb la resta del centre.

Una última manera d'aconseguir aquest punt és compartir un minim de 2 dels seguents equipaments públics: Auditori, gimnàs, caferería, Aules, piscina o pati de jocs. Aquests espais serien de titularitat municipal o privada i haurien de fer un conveni per a garantir-hi accés als estudiants del centre a través d'un recorregut peatonal, a més de signar un conveni i establir uns horaris.

Llocs Sostenibles. Crèdit 9. Manual del llogater i plà general

El punt 9 dels Llocs Sostenibles ens fa referència a dos previsions futures per tal de garantir que les nostres mesures tinguin continuitat. Pel que fa a les intervencions de 'Core and Shell'  obtindrem un punt extra si elaborem un manual dús i manteniment explicant tots els punts clau de LEED que s'ha utilitzat.
Per a escoles, hem de realitzar un master plan. Es tracta de fer una previsió de creixement del barri i preveure unes mesures que s'adaptin a aquest, treballant conjuntament amb el municipi per realitzar accions conjuntes que segueixin els criteris de Lloc Sostenible de LEED. Ens proposen fer una reunió amb totes les parts implicades cada 2-5 anys i nombrar un responsable de coordinar-es, normalment el director de l'escola.

Llocs Sostenibles. Crèdit 8. Reducció de la contaminació lumínica

Bueno, ja hem arribat al crèdit 8! Aqui entrem a veure com afecta la llum artificial del nostre edifici o intervenció urbanísitca a l'entorn i què podem fer a aconseguir un puntet més al nostre rànking de sostenibilitat.

La contaminacio lumínica és un fenòmen que passa bastant inadvertit des de l'ull humà a peu plà. Si aixequem el cap en una gran ciutat no veiem les estrelles sinó una tènue boirina de color taronja fruit de la contaminació atmosfèrica iluminada per la llum que s'emet al cel. Aquesta llum prové tan de la mala disposició de les luminàries urbanes, els reflexos de les diferents superfícies, i de les llums interiors dels edificis (principalment comercials i oficines). Estèticament l'ésser huma pot viure avui dia sense veure les estrelles, tot i que és una llàstima. La quantitat de llum que s'envia a la nostra estimada atmosfera és ingent, i és energia que es paga i es transporta per res.

 

NO OBSTANT l'impacte més gran es produeix en les espècies nocturnes, que veuen com ja no tenen nit. Tan els ocells nocturns com els petits mamífers ja no poden aprofitar la foscor per a caçar i alimentar-se. Per a saber-ne més podeu consultar aquest web

El sistema LEED te en consideració dos aspectes. Per una banda la iluminació interior de l'edifici i per altra l'exterior. Tenim varies opcions a considerar. Pel que fa a la iluminació exterior ja existeix un real decret que regula aquestes emissions de llum, però pel que fa a la iluminació interior les mesures correctores encara no estan implantades ni assumides al nostre país. Anem a veure:

Iluminació interior: Tenim dues opcions per a acomplir els requisits. Una mesura proposta sería reduïr automàticament la potència de les luminàrires (que no són d'emergència i tenen línia de visió directa a una obertura en façana) un 50% entre les 23h i les 5h. L'altra opció seria equipar les obertures amb un sistema automàtic de tancament exterior (porticó, lames, cortines....) amb una transparència màxima del 10% durant la franja horaria anterior.

Iluminacó exterior: Això ja és més complicat. Aqui hem de definir els recorreguts bàsics per a la seguretat, és a dir els camins des de l'entrada al pàrquing, la vorera, etc... i donar-li una iluminació de comfort que es diu. Hem de definir el projecte dins una zona LZ segons aquesta definició (està en anglès). Per acabar hem de complir amb els Wats/m2 que ens limita la taula 9.4.5 de l'ASHRAE 90.1-2007 (vegeu pagines 34 a 37 d'aquest pdf) En aquestes taules ens separa zones comercials de les residencials.

L'objectiu final d'aquestes mesures és reduïr al màxim l'energia destinada a la iluminació noctura sense perdre el comfort ni la seguretat, i fer que els nostres edificis no embrutin la nit de llum.

Crèdits relacionats:

E.A. Cr 1. Optimitzar el rendiment energètic.
Q.A.I Cr 6.1 Control dels sistemes d'iluminació

Llocs Sostenibles. Crèdit 7.2. Efecte illa de calor en coberta

En el post anterior hem explicat efecte illa de calor al voltant del nostre edifici. Tot i així, la part més exposada al sol d'aquest sempre serà la coberta i per això és molt important controlar el sobrescalfament provocat per la radiació. 

Per complir aquest requisit necessitem un mínim del 50% de coberta ajardinada. També ho podem fer colocant un 75% de la coberta amb materials amb SRI igual o superior a 29 en el cas de cobertes planes o 78 per a inclinades (proporció 2:12).


Hem de valorar segons el clima si ens interessa captar aquesta radiació o no. En un principi, si tenim suficient aïllament i ben col·locat, no s'hauria de transferir el calor acumulat pels materials exteriors cap a dins. Tot i així, a l'incrementar la temperatura al voltant del nostre edifici disminuïm el rendiment de les maquinaries d'acondicionament tèrmic (HVAC) que és el principal consum d'energia a l'estiu.

 

Crèdits relacionats:

LL.S. Cr 5.1: Desenvolupament de l'entorn i protecció de l'hàbitat.

LL.S. Cr 5.2: Maximitzar l'espai obert.

Ll.S. Crèdit 6.1. Aigua de pluja: Quantitat.

Ll.S. Crèdit 6.2. Aigua de pluja: Qualitat.
E.A. Cr 3. Reducció de l'ús de l'aigua.

E.A. Cr 1. Eficiència als espais verds.