Eficiència de l'aigua. Introducció

Ara que venen plujes, parlem de l'aigua. Als nostres edificis tenim tres àmbits on és molt important regular el consum d'aigua. El primer és l'aigua que va per l'interior de l'edifici, és a dir la que fem servir per la dutxa o bé per veure (la que entra embotellada també conta!). L'aigua exterior fa referència principalment a la de rec. L'aigua processada correspon a la dels sistemes de calefacció, refrigeracio, la del rentavaixelles, rentadora, etc...

Els tres punts claus de l'aigua:

Medi ambient:

Per a tenir reserves d'aigua construïm preses, excavem pous, drenem cossos d'aigua naturals a velocitats molt superior a la que aquests cossos es poden recuperar. Aquestes intervencions al medi afecten de retruc a altres ecosistemes. La construcció massiva d'habitatges i segones residencies fa que hi hagi més demanda. A més l'aigua que surt dels edificis no s'aprofita dins el cicle de l'aigua, per tant el balanç és molt negatiu.

Economia:

L'aigua és un bé preuat que no es paga proporcionalment al seu valor real. Al disminuir les reserves d'aigua, el preu puja i per això es fa cada cop més necessari l'estalvi. A l'utilitzar menys aigua també consumim menys energia per escalfar-la.

Comunitat:

L'aigua és fonamental per la nostra existència i assegurar-ne la seva puresa i quantitat és un imperatiu que no podem ignorar.

Tipus d'aigua segons el seu ús:

1. Aigua potable: compleix o supera els estàndars de la EPA i esta aprovada pels ens locals. Prové de la xarxa muncipal.
2. Aigua no potable: aigua que no compleix els estàndars per al consum humà. 
3. Aigua pluvial o d'escorrentía: corrent d'aigua pluvial superficial que prové de les precipitacions, recorre les clavegueres i retorna a un cos d'aigua. NO esta considerada potable.
4. Aigua gris: aigua residual provinent  de les banyeres, dutxes, lavavos, rentadora, rentavaixelles. És a dir, les aigues residuals que no passen pel vàter. En general, però, no es considera aigua gris la de les piques de la cuina.
5. Aigua negra: aigues procedents de vàters i urinals així com la pica de la cuina. L'aigua de fregar el terra també es considera negra.

Estratègies per reduïr el consum d'aigua interior 

1. Utilitzar aparells eficients, reguladors de cabal, controls electrònic, vàter de compostatge (sec), o urinaris sense aigua. 
2. Utilitzar l'aigua no potable, és a dir, aigua de pluja pels vàters i urinaris. 
3. Instal·lar contadors per mesurar el consum i localitzar fuites.

By Wesley Frazee

 Estratègies per reduïr el consum d'aigua exterior 

1. Escollir plantes natives locals, necessiten menys fertilitzant, pesticides i afavoreixen la fauna local.
2. Fer Xeriscaping: concepte per definir paisatgisme integral amb l'objectiu de crear un paisatge que necessiti poc o gens de reg.
3. Definir zones per a cada tipus de paisatge
4. Paviments porosos: retenen la humitat i disminueixen l'evaporació.
5. Evitar la gespa, ja que requereix molta aigua i manteniment
6. Seleccionar un tipus de rec eficient. El reg per goteig té un rendiment del 90% enfront del 65% del reg convencional i establir un horari de reg.
7. Utilitzar aigua no potable (aigues grises i de pluja)
8. Instal·lar contadors, monitoritzar el consum i localitzar les fuites.

Estratègies per reduïr el consum d'aigua processada 

1. Utilitzar aparells eficients.
2. Utilitzar aigua no potable: aprofitar les aigues grises i de pluja.
3. Instal·lar contadors per monitoritzar el consum.

Llocs Sostenibles. Crèdit10. Ús conjunt d'espais

El crèdit 10 és només aplicable a escoles, i val 1 punt. Es tracta de compartir amb la comunitat espais propis del centre. Hi hi dues maneres per a aconseguir-ho. Una és obrint directament un mínim de 3 espais al públic en general, tipus auditori, gimnàs, cafeteria, aules, pati de jocs, etc... 

L'altre manera és fent un conveni amb entitats externes al centre i cedir-los espais per fer les seves activitats. En aquest aspecte parlem de professionals de la salut, policies, llibreries així com qualsevol entitat. Aquest espai haurà de tenir un accés propi i pot estar o no comunicada amb la resta del centre.

Una última manera d'aconseguir aquest punt és compartir un minim de 2 dels seguents equipaments públics: Auditori, gimnàs, caferería, Aules, piscina o pati de jocs. Aquests espais serien de titularitat municipal o privada i haurien de fer un conveni per a garantir-hi accés als estudiants del centre a través d'un recorregut peatonal, a més de signar un conveni i establir uns horaris.

Llocs Sostenibles. Crèdit 9. Manual del llogater i plà general

El punt 9 dels Llocs Sostenibles ens fa referència a dos previsions futures per tal de garantir que les nostres mesures tinguin continuitat. Pel que fa a les intervencions de 'Core and Shell'  obtindrem un punt extra si elaborem un manual dús i manteniment explicant tots els punts clau de LEED que s'ha utilitzat.
Per a escoles, hem de realitzar un master plan. Es tracta de fer una previsió de creixement del barri i preveure unes mesures que s'adaptin a aquest, treballant conjuntament amb el municipi per realitzar accions conjuntes que segueixin els criteris de Lloc Sostenible de LEED. Ens proposen fer una reunió amb totes les parts implicades cada 2-5 anys i nombrar un responsable de coordinar-es, normalment el director de l'escola.

Llocs Sostenibles. Crèdit 8. Reducció de la contaminació lumínica

Bueno, ja hem arribat al crèdit 8! Aqui entrem a veure com afecta la llum artificial del nostre edifici o intervenció urbanísitca a l'entorn i què podem fer a aconseguir un puntet més al nostre rànking de sostenibilitat.

La contaminacio lumínica és un fenòmen que passa bastant inadvertit des de l'ull humà a peu plà. Si aixequem el cap en una gran ciutat no veiem les estrelles sinó una tènue boirina de color taronja fruit de la contaminació atmosfèrica iluminada per la llum que s'emet al cel. Aquesta llum prové tan de la mala disposició de les luminàries urbanes, els reflexos de les diferents superfícies, i de les llums interiors dels edificis (principalment comercials i oficines). Estèticament l'ésser huma pot viure avui dia sense veure les estrelles, tot i que és una llàstima. La quantitat de llum que s'envia a la nostra estimada atmosfera és ingent, i és energia que es paga i es transporta per res.

 

NO OBSTANT l'impacte més gran es produeix en les espècies nocturnes, que veuen com ja no tenen nit. Tan els ocells nocturns com els petits mamífers ja no poden aprofitar la foscor per a caçar i alimentar-se. Per a saber-ne més podeu consultar aquest web

El sistema LEED te en consideració dos aspectes. Per una banda la iluminació interior de l'edifici i per altra l'exterior. Tenim varies opcions a considerar. Pel que fa a la iluminació exterior ja existeix un real decret que regula aquestes emissions de llum, però pel que fa a la iluminació interior les mesures correctores encara no estan implantades ni assumides al nostre país. Anem a veure:

Iluminació interior: Tenim dues opcions per a acomplir els requisits. Una mesura proposta sería reduïr automàticament la potència de les luminàrires (que no són d'emergència i tenen línia de visió directa a una obertura en façana) un 50% entre les 23h i les 5h. L'altra opció seria equipar les obertures amb un sistema automàtic de tancament exterior (porticó, lames, cortines....) amb una transparència màxima del 10% durant la franja horaria anterior.

Iluminacó exterior: Això ja és més complicat. Aqui hem de definir els recorreguts bàsics per a la seguretat, és a dir els camins des de l'entrada al pàrquing, la vorera, etc... i donar-li una iluminació de comfort que es diu. Hem de definir el projecte dins una zona LZ segons aquesta definició (està en anglès). Per acabar hem de complir amb els Wats/m2 que ens limita la taula 9.4.5 de l'ASHRAE 90.1-2007 (vegeu pagines 34 a 37 d'aquest pdf) En aquestes taules ens separa zones comercials de les residencials.

L'objectiu final d'aquestes mesures és reduïr al màxim l'energia destinada a la iluminació noctura sense perdre el comfort ni la seguretat, i fer que els nostres edificis no embrutin la nit de llum.

Crèdits relacionats:

E.A. Cr 1. Optimitzar el rendiment energètic.
Q.A.I Cr 6.1 Control dels sistemes d'iluminació

Llocs Sostenibles. Crèdit 7.2. Efecte illa de calor en coberta

En el post anterior hem explicat efecte illa de calor al voltant del nostre edifici. Tot i així, la part més exposada al sol d'aquest sempre serà la coberta i per això és molt important controlar el sobrescalfament provocat per la radiació. 

Per complir aquest requisit necessitem un mínim del 50% de coberta ajardinada. També ho podem fer colocant un 75% de la coberta amb materials amb SRI igual o superior a 29 en el cas de cobertes planes o 78 per a inclinades (proporció 2:12).


Hem de valorar segons el clima si ens interessa captar aquesta radiació o no. En un principi, si tenim suficient aïllament i ben col·locat, no s'hauria de transferir el calor acumulat pels materials exteriors cap a dins. Tot i així, a l'incrementar la temperatura al voltant del nostre edifici disminuïm el rendiment de les maquinaries d'acondicionament tèrmic (HVAC) que és el principal consum d'energia a l'estiu.

 

Crèdits relacionats:

LL.S. Cr 5.1: Desenvolupament de l'entorn i protecció de l'hàbitat.

LL.S. Cr 5.2: Maximitzar l'espai obert.

Ll.S. Crèdit 6.1. Aigua de pluja: Quantitat.

Ll.S. Crèdit 6.2. Aigua de pluja: Qualitat.
E.A. Cr 3. Reducció de l'ús de l'aigua.

E.A. Cr 1. Eficiència als espais verds.

Llocs Sostenibles. Crèdit 7.1. Efecte illa de calor.

Aquest crèdit respon a les característiques de les superfícies que envolten el nostre edifici. L'efecte illa de calor és l'augment de la temperatura ambient de les zones urbanitzades respecte les que no ho són degut a l'escalfament de les superfícies 'dures' exposades al sol. Introdueix també el concepte d'índex de reflexió solar (SRI). Consisteix en una escala de 0 a 100 on 0 és una superfície estàndar negre (reflectància 0,05 i emitància 0,9) i 100 és una superfície estàndar blanca (reflectància 0,8 i emitància 0,9). Aquest crèdit proposa tres estratègies passives per a reduïr l'efecte illa de calor:

MATERIALS REFLECTANTS: Els materials foscos tendeixen a absorvir la radiació solar augmentant la seva temperatura. Si a més tenen molta massa poden acumular molta escalfor difícil de dissipar a l'estiu. L'ús de materials clars afavoreix la reflexió de gran part de l'espectre de radiacions que emet el sol i per tant el material s'escalfa menys. S'ha de tenir en compte que un excés de superfícies reflectants pot incomodar l'usuari a causa dels enlluernaments.

SUPERFÍCIES OMBRÍVOLES: La millor manera d'evitar que un material s'escalfi és tenir-lo a l'ombra. Els arbres en aquest cas són la millor estratègia ja que a més de proporcionar ombra refreden l'aire per evapotranspiració.  Si utilitzem arbres de fulla caduca a més obtindrem ombra a l'estiu i sol a l'hivern, fet que reduïm el consum tant de calefacció com de refrigeració. En aquests casos s'ha de dimensionar el substrat de sòl de que disposen per saber la mida a la que poden arribar en funció de les necesitats que han de satisfer, així com la espècie a escollir.

Si utilitzem coberts, aquests han de tenir un SRI > 29. Una altra mesura a adoptar és utilitzar pèrgoles fotovoltàiques per a genera tant electricitat com ombra.

REDUÏR PAVIMENTS DURS: Els paviments durs, asfalts, formigons, lloses, llosetes, etc sole tenir uns índex baixos de SRI. La millor alternativa és utilitzar paviments oberts que augmenten la filtració natural i redueixen l'efecte illa de calor.

Requeriments:

OPCIÓ 1: Utilitzar una combinació de les següents mesures per al 50% de paviments durs, incloent carreteres, voreres, patis i places d'aparcament (dins els límits del projecte):

- Proveïr ombra de l'arbrat existent

- Proveïr ombra de pèrgoles amb panells fotovoltàics

- Proveïr ombra amb coberts amb un SRI > 29

- Utilitzar paviments amb un SRI > 29

- Utilitzar paviments oberts més d'un 50%.

OPCIÓ 2: Situar un 50% de places d'aparcament cobertes.

Crèdits relacionats:

LL.S. Cr 5.2: Maximitzar l'espai obert.

Ll.S. Crèdit 6.1. Aigua de pluja: Quantitat.

Ll.S. Crèdit 6.2. Aigua de pluja: Qualitat.

E.A. Cr 1. Eficiència als espais verds.

Llocs Sostenibles. Crèdit 6.2. Aigua de Pluja: Qualitat

Continuem el tema de l'aigua parlant de la qualitat d'aquesta. Hem d'entendre que qualsevol actuació és una intervenció en el cicle natural de l'aigua. Això vol dir que l'aigua ha de tornar al cicle en les mateixes condicions que l'hem rebut. Posaré un exemple: Allà on hi havia un bosc l'aigua es filtra a través de moltes més capes que en un camp, la quantitat de microorganismes és molt més gran, etc.

 

font: University of Hawaii at Manoa

Per tractar l'aigua podem seguir dues estratègies:

Estratègia no estructural: és un procés passiu on es retorna l'aigua en un substrat prou fèrtil per ser filtrada i processada per microorganismes. S'ha de preveure en la fase de disseny ja que intenta adaptar-se al màxim a les característiques originals del terreny i els seu cursos. D'entrada podem dir que és una estratègia barata i amb poc manteniment. Però de què estem parlant exactament??

Jardí de pluja (rain garden) : Consisteix en recollir l'aigua d'escorrentía i portarla fins a una zona ajardinada on un sistema de tubs de drenatge la recullen un cop filtrada per conduir-la al cos d'aigua més proper.

Cunetes vegetals: Es tracta d'un espai lineal enfonsat en forma d'U o V on hi arriba aigua d'escorrentía, per exemple d'un pàrquing asfaltat. Allí hi plantem les plantes corresponents per permetre una bona absorció i filtració, depenent de la zona a evacuar. Vol substituïr la típica cuneta de formigó de les carreteres, on hi van a parar molts contaminants provinents dels cotxes que s'evacuen directament en pous de merda (jo en dic així).

 

Espais impermeables aïllats: L'aigua seguirà sempre el camí més curt cap avall. Si fem un camí que uneix dos nivells amb un material impermeable el mes segur és que l'aigua baixi per allí. Així que una bona estratègia és controlar els espais impermeables i aïllar-los, de tal manera que l'aigua es filtrarà per un lloc o altre.

Paviments permeables: Són paviments que permeten la filtració natrual de l'aigua. la majoria són reixats fent un dibuix. S'ha de tenir en compte que són bàsicament per poder suportar o bé molt tràfic peatonal o bé cotxes en funció del tamany del dibuix, però en cap cas dóna solució general a tots els paviments ja que és permeable però no filtra gaire ja que normalment es coloca sobre una base de sorra. Així dons no fem com la foto i definim bé les zones de trànist rodat, peatonal, els pendents d'evacuació, cunetes vegetals, etc... Cada té la seva funció i s'ha de donar una solució concreta!

Estratègia estructural: consisteix en un seguit de sistemes artificials pel tractament de l'aigua. Estem parlant de cisternes, pous i estancs.

Cisternes: No faré una gran explicació sobre cisternes. Poden anar enterrades (recomanable) o vistes i recull l'aigua, normalment de la coberta i la filtra i tracta per poder regar i abastir cisternes de wàter.

Pous: És el sistema clàssic d'emmaguetzemar aigua. Aquesta prové normalment del subsòl, ja que es perfora per sota el nivell freàtic.

Estancs: Serveixen de reserva d'aigua procedent o bé del subsòl o bé de rierols així com de l'escorrentía de l'entorn. Normalment es rodeja de vegetació per afavorir la filtració de l'aigua que hi arriba.

Requisits: Per complir aquest crèdit hem d'implementar un plà de gestió de l'aigua que redueixi les superfícies impermeables, favoreixi la infiltració i captar i tractar l'aigua d'escorrentía en un 90% del total anual, utilitzant BMP's (Best Management Practices) és a dir tècniques homologades o testades prèviament (és a dir no fer invents). Aquestes pràctiques han de garantir que eliminen un 80% del total de residus sòlids suspesos. Aquestes BMP's es definiran seguin les normatives locals o bé mesures semblants adoptades al mateix territori.

Eina: En aquest enllaç podem fer un balanç sobre com es comporta l'aigua en un parcel·la real. Haurem d'extrapolar dades ja que és una pagina que treballa en territori americà però dóna molta informació com ara control del volum d'aigua, d'escorrentía, ús del sòl, costos i beneficis.

Crèdits relacionats: 

Ll.S. Crèdit 6.1. Aigua de pluja: Quantitat.
LL.S. Cr 5.1: Desenvolupament de l'entorn i protecció de l'hàbitat.
LL.S. Cr 5.2: Maximitzar l'espai obert.
LL.S. Cr 7.1: Efecte illa de calor.
LL.S. Cr 7.2: Efecte illa de calor. Cobertes.
E.A. Cr 1. Eficiència als espais verds.